Les passejades fins la font Faliva els horabaixes d'estiu.
El bar Bosch, amb hores i converses eternes.
I tots els problemes que vivíemn, quan teníem 17 i 18 anys.
La teva "Ciutat de l'horabaixa" de poemes vius, ple de sentiments i vida.
Les anades a ca'n Josep Mª Llompart i les lectures de poemes.
I l'institut.
L'any que amb la barca de ton pare anàrem a la processó del Carme, a n'u moll, i guanyàrem un premi d'engalanar barques.
I les hores i hores que passàvem parlant i arreglant el món.
No t'oblidaré mai, estimada Xesca.
Les circumstàncies de la vida ens separaren però sempre et tendré present i pensaré en tu i tot el que amb tu vaig viure. Són massa coses, massa moments de vida, per oblidar-los.
Descansa en pau.
divendres, 15 de maig del 2009
dijous, 14 de maig del 2009
Vergonya!
No sé per quines cinc-centes IB3 i TV3 tenen una mena de conveni estrany que permet a IB3 tapar el senyal de TV3 quan li convé.
Pel·lícules, esports: posen el canal cat24 i ja no veim TV3.
Ahir el partit de la Copa del Rei ens el vàrem haver d'empassar per TV1.
L'altre vespre feien "Codigo da Vinci" i, també, senyal tapat.
Almenys es podria explicar com és i el perquè d'aquest conveni!
Pel·lícules, esports: posen el canal cat24 i ja no veim TV3.
Ahir el partit de la Copa del Rei ens el vàrem haver d'empassar per TV1.
L'altre vespre feien "Codigo da Vinci" i, també, senyal tapat.
Almenys es podria explicar com és i el perquè d'aquest conveni!
dissabte, 9 de maig del 2009
Palma ha estat un clam pels drets de la llengua
Arrib a ca nostra espotonada. Una marxa lenta i multitudinària des de la plaça d'Espanya al Parlament fan tenir els peus reblanits.
Però estic molt contenta: Palma ha estat una festa; música per infants a Cort, ball de bot a la Plaça Major i concentració per la cadena humana. El carrer Sant Miquel n'anava ple i fins a les 7 i mitja no hem arribat al Parlament.
I sí, tornarem a vèncer. Perquè l'esperança és grossa i la realitat un clam unànim pels drets de la llengua
Però estic molt contenta: Palma ha estat una festa; música per infants a Cort, ball de bot a la Plaça Major i concentració per la cadena humana. El carrer Sant Miquel n'anava ple i fins a les 7 i mitja no hem arribat al Parlament.
I sí, tornarem a vèncer. Perquè l'esperança és grossa i la realitat un clam unànim pels drets de la llengua
diumenge, 3 de maig del 2009
el Barça
Una apoteosi: 2-6 contra el Madrid.
I he recordat l'apoca futbolera de les meves filles (el meu fill, no tan entusiasmat).
Bufandes, gorres, tovalloles, mil coses del Barça. I ens asséiem davant la tele a veure el partit (la veritat és que me varen contagiar (a son pare, no)) amb els nervis a flor de pell. Bamballetes, crits, gols. Era una de les èpoques daurades del Barça: en Guardiola hi jugava. I en Ferrer, i en de la Peña, i en Celades... era el dream team.
A S'Olivera tiraven coets si guanyava el Barça i de ca nostra els sentíem i anàvem a dormir feliços i contents: aquell hivern, com ara, tot eren victòries.
I he recordat l'apoca futbolera de les meves filles (el meu fill, no tan entusiasmat).
Bufandes, gorres, tovalloles, mil coses del Barça. I ens asséiem davant la tele a veure el partit (la veritat és que me varen contagiar (a son pare, no)) amb els nervis a flor de pell. Bamballetes, crits, gols. Era una de les èpoques daurades del Barça: en Guardiola hi jugava. I en Ferrer, i en de la Peña, i en Celades... era el dream team.
A S'Olivera tiraven coets si guanyava el Barça i de ca nostra els sentíem i anàvem a dormir feliços i contents: aquell hivern, com ara, tot eren victòries.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
