Follow by Email

dimarts, 15 de gener de 2019

La REVISTA CORT i jo


Des de sempre, per mon pare, havia sabut de l'existència de la Revista Cort i de la figura i obra de don Andreu Ferrer Ginard. Estic molt orgullosa de dir que és el besavi dels meus fills i del qual diu la Wikipèdia:


Andreu Ferrer Ginard (Artà1887 - Palma1975) fou un folklorista i escriptor mallorquí.
Nascut a Artà, va estudiar magisteri. Exercí de mestre en el Migjorn Gran (Menorca), Artà i Palma. Interessat pels estudis sobre la cultura popular, arreplegà un abundant material, publicat sols en part a les revistes, fundades per ell a Artà, "Llevant" (1917-1930) i "Tresor dels avis" (1922-1929). També publicà materials al diari "El Dia", a "La Veui de Mallorca", "Cort", etc. El 1914 inicià la col·lecció “Folklore Balear”, on aparegueren els seus reculls "Rondaies de Menorca" (1914) i "Cançonetes menorquines" (1922) i unes notes sobre aplicació del sistema decimal a la classificació del folklore (1924). El 1965 publicà el llibret "Folklore balear", i a partir del 1959 promogué la Fundació Tresor dels Avis, amb la intenció de formar un arxiu folklòric i bibliogràfic de les Balears, de la qual edità un “Bolletí Informatiu”.[1] Publicà obres de caràcter pedagògic, dedicades a l'ensenyament del català i del castellà com "Nocions d'ortografia mallorquina" (1921). També és autor de "Rondaies populars de diferents autors i països arreglades al mallorquí vulgar"

Amb ell comença la Impremta Politècnica i el que després seria Edicions Cort, que va fundar (sense aquest nom, encara), tenc entès, - a Artà, on era i és conegut com "es mestre Sagristà", per tal de publicar els seus llibres escolars.
Casat amb Mª Magdalena Sureda Blanes, també d'Artà, tingueren 7 fills. 2 dones i 5 homes. A cada un d'ells o els donà estudis o els va muntar un negoci.
Miquel Ferrer Sureda, el meu primer sogre i avi dels meus fills es féu càrrec de la impremta Politècnica i de l'editorial Cort.
Don Miquel era un home entranyable, simpàtic, alegre, feiner. El vaig estimar molt. I tenc entès que se duia molt bé amb els treballadors. Ell i la seva dona, àvia dels meus fills, en tingueren 3: Maria Magdalena, Maria del Carme i Andreu.




Vaig passar a formar part de la família de la Politècnica i Cort quan em vaig casar amb Andreu Ferrer Artigues, el 18 de juny de 1977, a la Parròquia de Pollença. (El primer a la dreta a una foto de bastant de temps després. De jovenets i de mitjana edat no en tinc cap: allà varen quedar, a la casa familiar de Valldemossa)

Però jo ja era de Cort. Escrivia cada quinze dies a la Revista.
Quan vaig tornar d'estudiar de Barcelona, vaig conéixer n'Andreu a les escales del Lul.lià, on me demanà si jo era jo i si ens podíem trobar un dia per parlar de les meves possibles col.laboracions a la revista Cort.

Era quinzenal i hi vaig començar a escriure, amb una entrevista a escriptors reconeguts, molt "sui géneris" meva i també hi escrivia d'altres coses amb el pseudònim de "Trípode". Figurava que la revista la duia don Miquel però a la pràctica ja la duia n'Andreu, el seu fill.
Qui no recorda la portada amb en Tarabini dins el llit a l'Hospital General?
També en Miquel López Crespí me'n féu una a jo:


Per un article on Josep Melià parlava del Governador aleshores Carlos de Meer va entrar la policia a l'Impremta a segrestar la Revista.
Quan els col.laboradors ho sabérem n'estàrem molt contents. Reberem molts de recolzaments, tant de les Illes com de Catalunya.
Gens content estava, però don Miquel ni qui aleshores n'era el Director, Gaspar Savater Vives.
No me demaneu per què, però quan jo entrava era quan don Miquel renyava a tothom, estava molt enfadat i vaig quedar tota sola davant ell (ja casada amb n'Andreu ho vàrem recordar moltes vegades)
N'Andreu en va agafar les riendes i va seguir amb la seva transformació de la revista: nou Director (En Pere Bosch) i molts de nous col.laboradors.

Més envant vaig fer molta feina per Edicions Cort, però això ja us ho explicaré un altre dia.
Només dir, per acabar, que amb n'Andreu vaig viure 24 anys de matrimoni i vàrem tenir tres fills meravellosos: Na Tonina, Na Coloma i en Miquel. El 2001 ens vàrem divorciar i, malhauradament, el 2011 Edicions Cort acabà en entrar en Concurs de Creditors.