Menorca

Tres dies a Menorca fabulosos.
Hem vist Maó, Ferreries, Es Mercadal, Es Migjorn gran, El Toro
Un poquest més d'una hora de vaixell d'Alcúdia a Ciutadella. L'entrada al port preciosa, com un port en miniatura.
M'ha agradat sentir xerrar ciutadellenc i la simpatia dels amics que hi hem retrobat ens ha fet, encara, més agradable l'estada.
Ciutadella destil·la pau i tranquilitat. És tan agradable passejar pels seus carrers! Cases planta baixa, emblanquinades o pintades, carrers estrets i nets. I el carrer de Ses Voltes, impertèrrit com sempre, senyorial com sempre, elegant i agonbolador com sempre.
Hem menjat peix.
I musclos de roca.
I oliaigua.
I hem pres un ginet a la tranquil·litat suau de Ses Voltes.
I hem comprat formatge.
I visita obligada a Punta Nati, desèrtica i àrida.
Hotel turistero molt gran ple d'Imserso, però molt bé. Bona habitació, bons berenars i bons sopars.
I l'illa verda, verda d'herba, de ferratge, d'arbres quasi tombats pel vent sempre serà dins la memòria.

De premis literaris

Quan ets molt jove, no guanyes perquè ets una desconeguda. Quedes sempre -o quasi sempre- finalista.
A la fi en guanyes un! (El Ciutat de Manacor, amb "Taules de marbre) I un membre del jurat (En Blai Bonet) et diu tranquil·lament (sense saber que ets tu) que era una obra de molt mala qualitat. Què hi farem: tots sabíem com era en Blai Bonet.
En guanyes un altre (El Joan Fontiroig, de Campos amb "Nosaltres esperàvem Míster Marshall") i ja tens dues obres publicades. Molt bé!
Te cases, tens fills, et dediques a altres coses i, per una llarga temporada, deixes d'escriure creació.
Quan t'hi tornes a posar tens l'oportunitat de publicar sense premi. Perfecte!
"La bruixa Lonieta" (Ed. Cort, 1992) és vertaderament un èxit.
"Memòria de vida" (El Gall editor, 2004) és un fracàs de promoció i distribució. La gent que el llegeix diu que és molt bo. Però el llegeix tan poca gent...
Cercques publicar dues novel·les curtes i parles amb un editor. Et diu "Presenta't a tal premi". I tu ho fas (amb "Una vella escriptora famosa") pensant que això de "Presenta't a tal premi" vol dir -ingènua!- que és el camí per publicar-te l'obra.
Passa que, quan ets jove, ets una desconeguda. Quan et coneixen o ets massa vella o "massa" (?) coneguda per guanyar un premi i, així, poder publicar.
Has estat molt de temps "out" de la literatura de la teva terra i has perdut molts de contactes editorials i d'escriptors. Et costa molt publicar.
I aleshores ve quan en Benjamí t'explica això de lulu i veus el cel obert:-)

Sant Jordi

Pregària de Salvador Espriu
Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.

Cala Gamba

Avui hem dinat al Club Nàtic de Cala Gamba:peixet ben bo i postres delicioses.
Ha fet una ventada tot el dematí i les ones semblava, quasi, que volien entrar dins el restaurant. El cotxe, aparcat bastant enfora de la mar, ha quedat salat.
I era molt impressionant veure la mar com bramulava i les ones alçaven sabonera fins a 3 ò 4 metres.
Cala Gamba és un barri estiuejant molt prop de Palma. Tranquil. Primitiu. Cases planta baixa, la majoria, i que transmeten unes ganes de viure-hi grosses, fins i tot tot l'any ja que és tan prop de Ciutat. Moltes barques al Club Nàtic, sobretot llaüts.
Un restaurant per repetir i una passejada que farem un dia que no fagi la ventada d'acui.

A caminar!

El peu me molesta molt poc, ja (ja era hora!) i a partir de demà aniré a fer la volta per la vorera de la Mar i tornar pel Parc de la Mar o per Sa Calatrava.
Fins ara he anat caminant per quatre carrers de Ciutat, però molt poc i sense esser una cosa fixa.
Quan me varen operar l'altre peu ja vaig engreixar i ara ho he tornat a fer:-(
Hi aniré horabaixa i no fallaré cap dia, a no esser que plogui.
És un passeig molt agradable i que, a més, és just devora ca nostra.
Ja us explicaré si el peu me deixa fer el que vull o si em limita.
I, quan me posi una talla menys, també us ho diré:-)

Primavera

Ha florit la clívia: tres flors vermelles meravelloses. La clívia se diu que floreix per Pasqua i, que no hagi florit fins aquesta setmana, confirma (per si no ho sabíem:-D) que enguany Pasqua ha estat molt prest.
El roser treu ponselles, encara sense flors.
I la molló m'envaeeix.
He estat tres dies amb febre: molt de llit i suar. Poca gana i n'estic contenta, mem si m'aprim un poquet:-)
Esper les pluges de l'abril, que no arriben
I ni ganes d'escriure tenc.
És allò de trobar-se davant un full en blanc, voler escriure i no saber per on començar.
I me vénen al cap aquells versos de na Carme Riera:
"Diuen que ja ha arribat, la primavera:
porta un vestit verd, semi-entallat,
s'hosteja al gran hotel....."
O aquells fabulosos de Blai Bonet:
"Record, alçant la dolça bandera
de la canyamel primera
pels camins d'aigua de l'hort.
Joc en l'aigua: primavera!"