I la calor

I la calor ha arribat sense avisar.
Tenia esperances, després de tant de ploure enguany, que no en faria tanta.
Però la xafogor, la calentor del sol, la roba que s'aferra és ben present, ja, com cada estiu. I aigua, beure molta d'aigua. I no sortir a les hores de més sol: s'està tan bé, dins el pis:-)
I la platja. M'agrada molt anar a la platja i ficar-me dins l'aigua i sortir-ne ben nova. Fer allò que jo en dic "alliberar els fantasmes de l'hivern".
Enguany, amb això del mal temps que ha fet fins fa poc, només hi he anat un pic i l'aigua era tan freda que sols m'hi vaig poder remullar. Encara tenc pendent "alliberar els fantasmes".
La ciutat és calenta i l'asfalt crema davall els nostres peus.
L'estiu és aquí.
I, enguany, ha arribat sense avisar, sense fer-se sentir.

Na Tonina fa 30 anys!

Avui fas 30 anys!
Començava l’estiu i la calor i anàrem –ton pare i jo- a primera hora del matí a la clínica Marenostrum. Ens dugueren a una habitació amorfa, crec que era la 213. Allà hi vengué tot d'una sa mare de ton pare, que sempre era present als vostres neixements.
Vaig preparar la robeta que volia et posassin i em vaig allargar al llit i vaig esperar: fores molt bona de tenir, petita.
El tio Tomeu va haver de deixar el dinar familiar de les festes de Muro i va venir ben ràpid.
Fa 30 anys que vares néixer: petitona, rossa, color de rosa, tendre, rodoneta, suau...
Era un diumenge i el dia de la final del Mundial de fultbol de l’Argentina i, a les 2 del migdia en punt, vares néixer.
Eres la primera .
Després en vengueren 2 més que acabaren d’omplir el meu goig: petitons com tu, tendres com tu, una morena i un ros, color de rosa com tu, rodonets com tu, suaus com tu...., però que avui no fan 30 anys, encara:-)
Revisc les vivències i els records i el cap se m’infla. He trobat per ca nostra una postal de quan eres petita que diu “Per una mare que mai s’oblida” I el teu nom. I no he pogut evitar una llàgrima.
I, si fos ara, et tornaria tenir, a tu i els teus germans. Sou el millor que m’ha passat en aquesta vida.
I a vegades pens que, si pogués tornar viure, segurament faria molt poques coses diferents. No ho sé massa bé. Ara tenc experiència, serenor, maduresa... però no et tenc petitona, tendre, suau, rosseta, color de rosa....
Només sé que t’estim, que m’agradaria esser prop teu en els teu 30 anys i que, l’únic que et desig en aquest món, ara, és que estiguis bé i siguis feliç.

Que tots tres (número preferit meu, també) estigueu bé i sigueu feliços.

T’estim molt.

Molts d’anys!

Un beso.

El Castell de Montjuic

Avui Barcelona cel·lebra la tornada a la ciutat del Castell de Montjuic.
I jo tenc una història personal, amb el Castell de Montjuic.
Un oncle del meu pare -i, malgrat això, de quasi la mateixa edat que ell- en temps de la guerra vivia a Barcelona, feina feina a ca'n Jorba i era del POUM.
Una vegada acabada la guerra va esser detingut, duit al Castell de Monjuic i condemant a mort.
Sentir-li contar escarrufava.
Passava unes grans pors de no esser cridant, dematinada, per afusellar-lo.
I un dia el varen cridar. La seva desesperació era grossa.
El tragueren a l'explanada i li digueren que es posàs a córrer. Ell ho feu esperant sentir el tret que acabaria amb la seva vida. Aquest tret, però, no va arribar mai.
I ningú, encara ara, no en sap el perquè.

Es Jonquet, salvat!

L'altre dia era Cala Tuent i avui és Es Jonquet.
A Mallorca anam fent camí:-)
El Consell de Mallorca (Francina Armengol, PSIB-PSOE) ha declarat Es Joanquet BIC (Bé d'Interès Cultural) per tal d'evitar-hi la construcció prevista d'uns enormes blocs de pisos.
I seguirem veient els molins.
I ens podrem passejar pels carrers d'Es Jonquet, amb les seves construccions baixes i unifamiliars.
I podrem tenir esperança en el futur.
Això només és un fet. Però la vida es fa de petits fets.
Benvenguts siguin els fets com aquests!
Mallorca els necessita.

...i plou

Palma (altitud: 15 m.)
Elaborado: miércoles 11 de junio de 2008 a las 06:50:16 (hora local)

Fecha	mié 11		jue 12		vie 13		sáb 14	dom 15	lun 16	mar 17
	am	pm	am	pm	am	pm
Estado del cielo
Prob. precip.(%)	95		75		35		10	10	35	30
T. Máxima (ºC)	23		25		24		23	24	23	22
T. Mínima (ºC)	16		14		15		17	17	17	16
Viento
(km/h)	11	11	18	18	22	11	11	7	11	18
Indice UV Máximo	8		9		9

Ciutat és plena de turistes esmaperduts
Torna ploure. I plou amb força i d'aquella manera que sembla no ha d'aturar.
Roba d'estiu cap aquí, roba d'estiu cap allà. I uns jerseis que he deixat sense guardar i que me fan molt bon servei.
Carrers banyat.
Gent que va d'estiu i té un freter.
Gent que sembla disfressada, com jo mateixa, vestida mig d'hivern i mig d'estiu.
Vendrà a visitar-nos l'estiu enguany? Qui ho sap!

Tremens Teatre

La meva filla Tonina La d'enmig, a la foto) dirigeix el grup de teatre Tremens, a Barcelona.
I el meu fill Miquel en porta la publicitat.
Me fa ganes posar el grup aquí i, de passada, desitjar-lis molts d'èxits!

ACTORS: Yolanda Barneda , Jean Carlos Depablos , Tonina Ferrer, Silvia López , Micheal Neslade i Juan Carlos Pérez .



Equip:
LLUMS I SO: Guillem Lamoglia
AUDIOVISUALS: Santos Miguel
ESCENOGRAFIA: Sever Dalmau
FOTOGRAFIA: Rossana Tutavilla
PUBLICITAT: Miquel Ferrer
COREOGRAFIA: Irene Miquel
DIRECCIÓ: Tonina Ferrer

La seva web aquí

Cala Tuent, salvada de la construcció

Del diari d'avui:
"La Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de les Balears ha donat la raó al Consell de Mallorca i fa bona la reconversió de sol urbà a rústic d’una extensió de 482 mil metres quadrats de cala Tuent, on s’havia de construir un hotel i fins a 260 habitatges unifamiliars destinats en la major part a segones residències."



I s'obre un fil d'esperança i d'optimisme.
Ja tenim massa hotels, a Mallorca!
Només he estat dues vegades en ma vida a Cala Tuent, però em va entusiasmar.

A la Serra de Tramuntana, al terme municipal d'Escorca, per devora Sa Calobra, molt mal d'anar i gratificant quan hi arribes.
És molt agradable aixecar-se el dematí, fer un cafetet, obrir l'ordinador, mirar els diaris i..... trobar-te amb notícies com aquesta:-)

La cultura del vi

A ca nostra som de la cultura del vi:-)
A ca nostra i crec que a quasi bé tota la Mediterrània.
Sense excessos, clar. No cal ni dir-ho.
Un bon dinar i una o dues copetes (no més) de vi el fan rodó.
No m'agraden els licors (només el pacharán) i, com més anys tenc, menys m'agrada la cervesa.
El que m'agrada és el vi. I m'agrada blanc. I m'agrada negre. Però el blanc, en l'estiu, és el meu preferit. I en l'hivern també. Un vi negre, per agradar-me, ha d'esser molt bo. I un vi blanc fresquet sempre el trob bo.
Quan era petita i jove i vivia amb els pares, sempre hi havia vi a taula i no record que mai me restringissen beure'n, si en volia. De petita potser sí, supòs que sí, segur que sí, però no ho recordo i estic segura que no en demanava.
El que no m'agrada és beure vi tota sola. Pens que el beure vi forma part d'un ritus: es necessita bona companyia, menjar alguna cosa, una agradable conversa. I aleshores tot és quasi perfecte:-)
El meu germà Miquel fa uns anys que fa vi d'unes poques vinyes que tenen a la Rafal i que reten molt. Li surt un vi molt bo. Primer el feia amb els peus i, un any pel seu aniversari, entre tots, li vàrem regalar una màquina premsadora i ara el fa en un bluf.
Mai no he restringit beure vi als meus fills. Tampoc no són grans bevedors, tot s'ha de dir. I ben contenta que n'estic.
Agradar el vi no vol dir beure'n molt, de cap manera. Agradar el vi vol dir assaborir-lo en bona companyia, menjar alguna cosa i una agradable conversa.

Gotes d'enyorança damunt els nostres cossos

A la fi he pujat un llibre a lulu.com
És un llibre de poemes curtet que vaig escriure fa temps, però que crec és intemporal.
Es diu "Gotes d'enyorança damunt els nostres cossos" i, segons la web de lulu.com, és a la venda JA aquí
:-)
He posat primer aquest perquè no ha de tenir cap portada especial i ja el tenia preparat.
Després vendran "Una anul·lació total" (només queda retocar un poc la portada (que ha fet la meva neboda (Maria Serra de Gayeta i Llobera) i m'agrada moooooolt) i , a la fi, "Memòria de vida (encara estam parlant sobre la portada, però ja és bastant definida).
No sé com anirà això de l'autoedició.
Quan he clickat la darrera opció de totes m'ha agafat com un "canguelo", exactament igual que quan veia un llibre meu publicat ja en paper.
Ja no té volta de fulla: "Gotes d'enyorança....." ja és "al carrer".
Ai! Estic molt contenta

La cultura de l'oli

Hi ha res més bo que el pa amb oli?
Torrat o sense torrar, amb tomàtiga fregada o no, amb tomàtiga tallada o no. La fregada, clar, de ramallet, la tallada, clar, d'aquestes d'estiu tan vermelles i tan dolces.
Amb olives o sense.
El pa amb oli és un aliment essencial pels mallorquins.
Les oliveres formen part del nostre paisatge natural i a la tardor les olives són presents a qualsevol maercat.
I l''oli és -i ha estat- elemental a la nostra dieta.
Ma mare deia que a una casa era necessari sempre haver-hi oli, arròs, sucre i farina.
L'oli abans es comprava a mesures (una mesura=16 litres) i es solia guardar dins una alfàbia.
M'agrada entrar al rebost i veure les botelles d'oli. I la garrafeta d'oli de Sóller per fer pa amb oli.
A quasi tots els restaurants sempre hi ha, damunt la taula, unes setrilleres. Darrerament sempre l'oli que hi ha és d'oliva i sol esser bastant bo.
I a Caimari, cada any, es fa la fira de l'oli.
I el bon oli és imprescindible per fer, per exemple, un bon trampó o un bon tumbet.
No m'agrada gens utilitzar grasses com la margarina i semblants.
Un bon raig d'oli, una ceba a sofregir, i ja podem començar a cuinar quasi qualsevol plat.