Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dissabte, 29 de juliol del 2017

La nostra taula




Tenim una taula de menjador ovalada d'Ikea que és un can bum.
En Toni i jo hi tenim de tot: les medecines, els quaderns, el tabac, els cendrers, l'aigua per beure, el cafetet del dematí... Asseguts aquí veim el corral i el carrer. I si tenim les dues portes obertes passa una fresqueta molt agradable.
Llegim la premsa per internet i tenim la pau i el silenci que volíem. Endoiam molt i solem anar a fer un cafetet o una canya al Club abans de dinar. I, sovint, també horabaixa o el vespre.
Ve un veïnat, vénen amics. I noltros anam.
Quan vénen na Tonina i na Klara o na Coloma i n'Aina a passar uns dies, la casa i noltros som encara més alegres. En Miquel i n'Edy vénen quan poden i ens han ajudat molt amb les idees de les obres que hem fet i ara se n'han cuidat dels llums. I quan ve na Joana -cada dia fa una passadeta per veure'ns- amb en Pep i els nins ens ho passam d'allò més bé. O na Maria i en Mateu amb la nina.
Al Club a tota hora trobes amics o coneguts per fer la xerradeta i les edats i els records es mesclen i conviuen.
I ara, les festes de la Patrona ja han començat.......


dijous, 27 de juliol del 2017

La monea del Museu de don Lluís Oliver


Façana del que va esser Institut de Pollença Cifre de Colonya, allà on hi havia el Museu de Ciències Naturals.



Mon pare i ma mare un horabaixa d'estiu anaren amb en Miquel a veure, a n'u Moll, a dona Dolores Alcover.
Asseguts davant la mar devien fer tertúlia de mil coses.
A un moment donat dona Dolores va demanar a en Miquel:
-Nin, vols una monea?
I el nin va fer que sí amb el cap davant l'espant de mon pare i ma mare.
-L'ha regalada un de la Base a la meva filla. Està embalsamada i duu un vestit de topos de sevillana. Ah què sí, que te fa il.lusió?
El nin no sabia ni si li feia il.lusió, els que sabien que no els hi feia eren mon pare i ma mare. Què farien amb aquella monea? On la posarien? La tirarien?
L'endemà dematí, en obrir el Sis Pins ja hi havia una dona que treballava a ca dona Dolores amb la monea tapada amb un pedàs.
Va estar tapada tot l'estiu i, en tornar a Pollença, vengué amb nosaltres.
I què feim? I què no feim? I si la pujàssem al porxo?.....
I un dia don Lluís Oliver va obrir els ulls a tots:
-I per què no la donau al Museu de l'Institut? Sense vestit, clar. No n'hi ha cap, allà, de monea.
I allà quedà.
M'agradaria saber què s'ha fet la monea.

dimecres, 26 de juliol del 2017

La Patrona






Qui m'havia de dir que, amb el temps, tornàs a viure a Pollença.
I som tan feliços, en Toni i jo, de viure aquí.
Som dues persones tranquiles, no feim grans coses, som molt a ca nostra, al carrer Jonquet, parlam molt, anam al club, estam junts.
He retrobat la meva gent, els meus carrers, els meus amics. I no he perdut els altres, els que tenc a Ciutat que, estan molt satisfets de veure'm feliç.
Ah! I una cosa: aquesta és la primera entrada al blog que escric desde Pollença! I no serà la darrera: "Moments" reviu amb ganes i força, moltes ganes.

Vaig néixer a ca n'Asprer.


I ara vivim al carrer Jonquet:


Som feliç.
Tenc tres fills meravellosos, els meus tresors, i dues nétes, el meu futur. I un home a qui estim molt i ells ens estima a tots.

I ve la Patrona. I trobarem a faltar persones molt estimades. Però també viurem intensament aquestes festes pels que hi som i perquè en tenim ganes.

I, una matinada d'estiu "Moments" ha reviscolat lleugerement. I seguirà, ja, per sempre.