Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

divendres, 30 de setembre del 2022

L'hotel Formentor i d'altres llocs meravellosos


A Pollença -i a Mallorca en general- hem vist desaparéixer i/o transformar-se tantes coses, tants d'edificis emblemàtics, tants d'elemets urbans o rústics, tants de carrers.....I hem vist créixer edificacións allà on hi havia hagut pinars, alzinars, torrents, extensions de camp amb garballons, amb penya-segats......
No és la meva intenció, aquí i ara, parlar de permisos, enderrocs, polítiques municipals i autonòmiques.....
L'hotel Formentor és únic, un símbol que ens ha representat pràcticament per tot Europa. 
Els qui hem tingut la sort de poder estar uns dies a l'hotel Formentor no ho oblidarem mai.
Els que ens hem passejat pels seus magnífics i tan meravellosament cuidats jardins no ho oblidarem mai.
Els que ehm pujat o baixat per la solemne escala que ens duu cap a la mar no ho oblidarem mai.
Però, a més de l'hotel Formentor, hi ha tants de llocs que ja no hi són i/o s'han transformat i que tampoc no oblidarem mai.
Cada un de nosaltres té el seus llocs "sagrats", per un motiu o altre, que no podrem oblidar mai.
A Palma, el bar Miami al Born, on ara és Zara.
La Granja Reus, allà on ara hi ha C&A.
L'entranyable merceria Colom on et feien el mateix cas si compraves un pam de veta que si te'n duies un caramull de coses.
L'hotel Maricel, a n'u Moll.
L'hotel Maricel de Palma, just davant la mar i molt conegut durant una llarga època pels seus cóctels de xampany.
Per jo en concret varen significar molt, a Palma, el bar Bosch i el bar Modern (res a veure amb els actuals) i també Es Pou Bo, a Génova, que ja no existeix.
El Brussel.les, amb uns escalons cap avall per entrar-hi, uns fantàstics sofàs i un piano, també és un dels  lloc que no oblidaré mai.
I podríem seguir.....



dijous, 8 de setembre del 2022

Me podries posar Tom.

 -Si un dia me treus a una novel.la me podries posar Tom.

Ho digueres un horabaixa d'estiu mentre et gronxaves suaument a un dels balancins que tréiem cada dia al terrat després de regar.

Supòs que riguérem tots per aquesta frase que no tenia res a veure amb el que parlàvem.

I fa anys, molts d'anys, i encara no t'he posat Tom.

No faré cap ceremònia per canviar-te el nom. Només en deixaré constància.

Ja ets en Tom!

I la novel.la on és?

Simplement no hi és.

Però tu ja ets en Tom a un troç de paper d'una historieta absurda i imrprovisada.

I ja eres en Tom quan m'ensenyaves a agafar crancs o com conéixer on hi havia cloïsses a La Gola o quan m'ajudaves a aprendre'm la poesia de Nadal, tots dos davall les faldes de la camilla.

Quina sort d'haver-te tingut, Tom.

I em donares a conéixer Raimon, Serrat, Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra...... I em duies als primer meettings que es feren a Palma. Mai no et vaig fer nosa, ni a tu ni als teus amics.

Ara ja noms Tom.

Me posaré a escriure la novel.la on et psaré aquest nom.