Ahir vaig rebre un missatge pel messenger:
"Hola Joana, som na Catalina que te cuidaba quan eres petita a Pollença i al Moll. T'estimava molt i de casualitat t´he vista al Facebook i m'he alegrat molt de saber de tu.Una abraçada molt forta"
Na Catalina Suau, de la que no havia tornat a saber res. Ni ella tampoc de jo.
La vaig recordar totd'una. De fet, mai no l'havia oblidat.
La record tal com estam a aquesta foto. I tal com estam a d'altres.
Hi ha relacions i estima que perduren dins nosaltres i que afloren per una casualitat com la d'ahir.
Na Catalina era la meva "teta" i munpare i mumare posaren tota la confiança en ella perquè em cuidàs quan era molt petita.
Tenia 2 anys i era l'any que es va inaugurar el Sis Pins i els pares anaven ben enfeinats darrera l'hotel i munpare, a més, amb la feina a la Caixa dematí i capvespre.
No sé exactament quant de temps me va cuidar, però degué esser un temps molt intens el que passàrem juntes per recordar-nos tan bé l'una de l'altra, tants d'anys com han passat.
Me duia a passejar, per Pollença o per u Moll. I jugava amb jo al corral de ca n'Asprer o a la terrassa de l'hotel.
Gràcies, Catalina, per haver.me cuidat tan bé.
Entrades
