Follow by Email

dissabte, 5 de maig de 2018

El corral


Cercàvem una casa per comprar a Pollença i jo sempre deia "Toni, que tengui corralet encara que sigui petit". I, després de 2 anys de cercar per internet i de venir a veure cases, trobàrem el que consideràrem la casa ideal per nosaltres: planta baixa gran, còmoda i oretjada, just devora Plaça....i amb un corral!

Quan hi entràrem a viure, fa un any i un mes, només hi havia 2 garballons i mooooolta herba, sobretot del solar de darrera, que penjava damunt el bru horrorós que tenia per separar del veïnat.
Tenia -i té- tres pasteres gens aprofitades i ara com massa plenes i tot. Llevàrem el bru i posàrem un reixat prim.
El corral té, just sortint de la casa, una porxada molt gran, on hi dinam i sopam en l'estiu. I hi estam.
Hi hem posat molts de cossiols, tant de sol com d'ombra.


I rosers i flors diverses a les pasteres. Fins i tot un brot de gerani vermell que havia estat a Manresa i havia patit totes les ventades possibles, a Palma era sols un tronc i al corral ha reviscolat i va ben bo. Li deim "el gerani de Lalà" perquè el va sembrar el padrí d'en Toni a qui els néts carinyosament l'anomenaven així i li va quedar per sempre. I el seu gerani també ha quedat.

Sortir al corral els dematins quan m'aixec. Mirar cada fulla nova, cada poncella, cada flor oberta...me dona vida.
Hi hem sembrat dins cossiols per arbres, a part de les flors i els cossiols de plantes, una mimosa, una etzarolera, una nesplera, dos cirerers, una prunera, una pomera, un taronger, un mandariner, una llimonera, un albercoquer.....
I també hi tenim les moixetes: Na Madona. na Negreta i na Tirita. Si bé poden entrar quan volen per ara, l'única que entra és na Madona i na Tirita si li duim, que encara no té dos mesos.



Només he volgut compartir uns moments de la meva felicitat diària, sols això.


Cap comentari: