Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dimecres, 10 de gener del 2018

La missió



No sé exactament quan era, segurament el 58 ò 59, a Pollença va venir "la Missió".
I què era això? Als ulls d'un infant de 8 ò 9 anys era anar i venir de ca les monges a la Parròquia i sentir un cantussol monòton, de matinada.
El cantussol monòton de matinada era "el rosari de l'aurora" que es resaven (qui hi volia anar) pels carrers de pollença cada matinada, en processó. No record que ningú de ca nostra hi anàs, però record sentir-lo de dins el llit.
Amb les monges anàvem a la Parròquia dues vegades cada dia: dematí i capvespre i no massa estona. Supòs que, entre i entra, hi anaven els nins, les nines de les Monges Noves. I també, se suposa, els adults.
No record gens ni mica què deia el capellà ni de què xerrava.
Record altres detalls:
Per anar de ca les Monges a la parròquia anàvem de dues en dues fent filera pel carrer Major, carrer del Jonquet -i allà. al cap de cantó m'aturava a donar una besada a la tia Bel, que era dreta damunt el portal-, carrer dels Àngels, carrer del Temple i dins l'església. La tornada era per allà mateix.

Pel meu germà Miquel, que tenia 8 anys més que jo, record -però temps després- cançons de la Missió.

Si al cielo, si al cielo,
si al cielo quieres ir
confiésate primero
y dile tus pecados
al padre misionero´
Viva Maria,
muera el pecado
y viva Jesucristo
sacramentado."

Aquella Missió no va deixar cap rastre damunt jo. Només records. I els records sempre s'han de guardar perquè d'una manera o altra, formen part de nosaltres mateixos.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada