Follow by Email

dimarts, 5 de juny de 2018

Ca n'Oreano


M'acaben de dir que en Joan de ca n'Oreano és mort.
Per jo significa molt -i ha significat molt- tota la família de ca n'Oreano i la seva botiga on venien de tot.
Quan era petita despatxava sa mare de na Caterina i embolicava les coses que compràvem curosament amb paper d'estrassa.
Quan duien una viola de plàtans era una festa. La penjaven i  anaven tallant.


 I per la corema, sempre hi havia un bacallà sencer penjat i el venien a trossos.



 Ciurons, arròs, llenties, cafè, sucre, galletes.....tot a granel. Ben prest varen dur caramels que valien una peça (10 cèntims de pesseta) i eren boníssims i anava cada un embolicat amb paper transparent.

L'amo en Joan ( que tenia un carro amb vela i anava els dijous a Inca a cercar mercancies) i madò Tonina tenien dues filles: na Maria i na Caterina. Primer va ajudar a la botiga na Maria, amb qui jo passava hores els capvespres d'hivern, assegudes darrera una finestra que donava al carrer, just davant ca nostra. Quan na Maria es va fer monja (va morir aquest estiu passat) na Caterina fou qui s'encarregà de la botiga.

Prest va festejar en Joan -d'una botiga que ara no record el nom, ben aprop de la Coperativa, al carrer on també hi havia can Pentina- que ben prest va passar a esser "en Joan de ca n'Oreano" i així ja el vàrem conéixer sempre.
Quan es casaren feren el berenar dins l'entrada de ca n'Asprer. I no varen esser els únics que ho feren així.

La relació amb ells venia, ja, de temps de la tia Coloma d'Asprer i la seva germana Joana, sa mare de mon pare.
Nosaltres ho compràvem tot allà i si féiem qualque descuit era un bot anar-hi.
Record que un any que va ploure molt va rebentar una ufana dins ca seva.
I els vespres d'estiu, a la fresca a la Clasteta, amb tots els veïnats. Allò era el meu món infantil.

Però de gran vaig seguir anant a comprar a ca n'Oreano i sempre, sempre, mon pare i després ma mare, ja vídua, seguia enviant a comprar a ca n'Oreano. I després en Miquel i n'Antònia.
Agafà la botiga na Rosario -feinera i encantadora- i , amb canvi de local, ara se diu "botiga del Calvari"

Cap comentari: