Follow by Email

dilluns, 2 d’abril de 2012

Francesc d'Asprer i Oliver


L'avi de mon pare va quedar vidu molt jove, amb dues nines molt petites: la meva àvia Joana i la tia Coloma.
Molts d'anys després, quan quasi passava els 70 anys i ja tenia néts, es va casar amb una al·lota jove, Sebastiana Oliver, i tengueren tres fills: Francesc, Carme i Catalina.
A Pollença les coses no els anaven massa bé i partiren a viure a Barcelona.
L'oncle Francesc era fadrí i la tia Carme va quedar vídua amb un fill. La tia Catalina es va casar amb el pintor Pep Adrover, de Llucmajor.
Tots ells sempre varen viure a Barcelona.
Francesc i Carme vivien al mateix pis, al carrer Floridablanca, i quan jo estudiava a Barcelona hi anava a dinar sovint.
Abans ja ells dos venien molt a ca nostra a Pollença i tots sabíem la seva vida, la seva història.

Un capvespre de primavera, persianes mig tancades mentre s'anava fent fosc, a una clínica de Barcelona amb la tia Carme amb una cama rompuda, l'oncle Francesc em va contar la seva història de la guerra.

Feia feina a Can Jorba i s'havia afiliat al POUM.
El detengueren, va estar a Montjuic i fou condemnat a mort. Una matinada el varen cridar però, encara no sabem per què ni com, no el varen matar: el varen deixar fugir.
I aleshores començà el seu exil.li.
Anà, amb un guia, a peu fins a França. Contava que, en arribar allà duia els calcetins aferrats, de sang que tenia als peus.
Va estar un temps a un camp de concentració fins que es va escapar i va partir cap Alemanya. Poc després començava la Segona Guerra Mundial. Feia de descarregador al moll de no sé quina ciutat i, tot junt, el superava tant que es va deixar caure una barra de ferro damunt un peu i va estar uns mesos a l'hospital.
Anys després pogué tornar i va anar a viure amb la seva germana Carme al pis familiar. Es va dedicar a fer barnussos de tovallola a ca seva. Va muntar una habitació com taller i allà tallava la tela i després una dona els hi cosia. Els venia, sobretot, a Mallorca.
Li agradava l'òpera i estava abonat al Liceu.
Sempre, quan en Franco anava a Barcelona l'anaven a cercar i el duien a la presó els dies que en Franco era a la ciutat.

M'agradava molt anar a ca seva. La tia Carme feia unes amanides fabuloses i el tio Francesc i ella tenien una conversa molt agradable.

Ara fa uns dies el meu cosí Gil d'Asprer va trobar a l'hemeroteca de La Vanguardia aquesta citació del novembre del 39:


CITACIONES Y LLAMAMIENTOS
Debe presentarse en el Negociado primero
del Gobierno Militar el capitán don Luis
San* de Gobatttes.
—Francisco Asprer Oliver, empleado que
fue de los «Almacenes Jorba,. S. A.»,'del
cual se ignoran las demás circunstancias,
deberá comparecer, en el imprirrógable término
de ocho días, ante el Juzgado Militar
numeró 3. - • . • .


I Francesc d'Asprer i Oliver ja era a França.
Publica un comentari a l'entrada