Follow by Email

dilluns, 23 de febrer de 2009

On eres el 23F?

Era dilluns.
Aquell hivern jo feia classes a l'Escola Normal i a l'Institut Joan Alcover i preparava oposicions a l'Escola Normal.
A les 7 començava el nocturn del Joan Alcover i, mentre em preparava, escoltava l'investidura de Calvo Sotelo. Vaig apagar la ràdio i me'n vaig anar cap a l'Institut. A les 6 i mitja tenia la primera classe i, tot just començada ens varen avisar que es suspenien les clsses perquè uns d'ETA havien entrat al Congrés.
Quasi immediatament es va saber que no eren d'ETA, que era la Guàrdia Civil i que, el que es proposava era donar un cop d'Estat.
Me'n vaig anar cap a ca nostra amb molta por, por que va durar quasi tota la nit.
Na Tonina, que tenia 3 anys, tenia angines i son pare i jo vàrem seguir la TV i la ràdio tot el temps.
El lendemà dematí vaig veure per la TV com surtien del Congrés i com s'acabava tot.
Després me'n vaig anar cap a classe amb més forces que el dia abans.
Tot havia acabat bé.

divendres, 20 de febrer de 2009

Dijous llarder

Ahir, amb unes amigues, ens vàrem menjar una ensaïmada amb tallades per cel·lebrar que era el dijous llarder.
Me varen venir al cap altres dijous llarders....
Quan els meus fills eren petits es disfressaven a l'escola i després, a ca nostra, venien les meves nebodes, també disfressades, i ma mare (que vivia amb nosaltres) ens convidava a una ensaïmada amb tallades.
Els nins disfrutaven de la bulla i els grans, també.
Ara són altres bulles però també les disfrutam.
I que les poguem disfrutar molts d'anys!

divendres, 6 de febrer de 2009

La ciutat sota la pluja

No sé com, quan comença a ploure, surten parigües de per tot. On els duu la gent? Semblen caragols que surtin a passejar.
Avui dematí he anat a caminar i he fet una circumvalació llarga del centre de la ciutat. No plovia, encara, però l'aire era fred. La Rambla, carrer dels Oms, carrer Sant Miquel, pel carrer Celázquez i pel carrer Sindicat.
Molta gent, la majoria sense presses i parlant molt pel mòbil.
He trobat els nins d'una escoleta que les mestres duien aferrats a una corda.
I, de sobte, s'ha posat a ploure. Encara era lluny de ca meva i he vengut sota la pluja, sense presses però sense pauses. M'ha agradat banyar-me un poc la cara i he arribada ben fresqueta.

diumenge, 1 de febrer de 2009

Dies suaus, llargs i freds

He entrat al meu bloc i fa quasi dos mesos que no hi he escrit res.
Aquest hivern estic com a xafada.
Coses molt importants passen al meu entorn i les visc amb preocupació, ganes i delit.
I no em vénen les ganes d'escriure.
I els dies passen suaus, llargs i freds.
I el viure és agradable i tranquil.