Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

divendres, 20 de març del 2009

"Primavera infantil" (Blai Bonet)

PRIMAVERA INFANTIL

I

Minyonia amb sol -record!-
Alçant la dolça bandera
de la canyamel primera
pels camins d’aigua de l’hort.
Joc en l’aigua –primavera!-

El joc ara està dins mi.
Tot salta amb la canya verda
i amb tanta festa s’esquerda
el meu pit de xeixa i pi.
L’aigua que me va vestir,
va brollant, i me despulla,
posant túniques de fulla
a l’hort ja de terra esponja

II

Minyonia de bengales.
Pell groga dins els murtrons,
martiritzant gorrions...
Mans petites plenes d’ales.

Aubercocs dins la camisa.
La pell, branca carregada.
Un cop blau. Esgarrinxada.
Visca el salt de la bardissa!

Camp de Maig. Els crits a lloure.
Joc daurat a dins la xeixa.
El cel ja no té la reixa
blanca i grisa del gris ploure.

L’aigua! La roba a volar!
Salts tot nus i esses d’anguila.
La minyonia del mar,
ja nua, verda, tranquil.la...

dimarts, 17 de març del 2009

Mort de Dama

El teatre era ple.
El públic, entusiasmat i entregat.
La representació, fantàstica.
Actors genials.
Destacaria na Mercè Arànega, na Nies Jaume i en Santi Pons.
Vaig sortir amb ganes de tornar a llegir "Mort de Dama". En tenc un examplar de la primera edició dedicat per en Llorenç Villalonga, a qui vaig tenir la sort de conéixer.
Primer amb en Perico Montaner (a través del qual el vaig conéixer), després amb en Jaume Pomar i, finalment, amb el meu home, Andreu Ferrer, anàvem sovint a ca seva a prendre cafè i a passar l'estona a primera hora del capvespre.
Sobretot hi vàrem anar molt de temps n'Andreu i jo perquè, a més, vivíem molt aprop. Vivíem -i jo encara hi visc- al pis dels meus pares, pisos que varen fer a la casa allà on havia viscut Gabriel Alomar.
Podria escriure pàgines i pàgines, d'aquelles trobades. I mil anècdotes. I moments molt agradables amb en Llorenç i la seva dona, Teresa.

diumenge, 15 de març del 2009

Dalt Murada

El sol tímid i l'aire fresquet acompanyen la meva passejada per Dalt Murada, lloc, per jo, únic a Ciutat.
La mar davant i la Seu just darrera me fan aturar a contemplar el paisatge.
Llàstima d'autopista! Però record, encara, quan al que ara és el Parc de la Mar hi volien fer un pàrquink. Un molt hem guanyat.
Silenci, el renou d'enfora dels cotxes sense arribar a fer-se molt notori. Un al·lot feia piragüisme i hi havia com una regata de velers teledirigits. A Ses Voltes feien teatre pels més menuts. Els homes-estàtua encara no hi havien arribat però els turistes matiners ja hi eren presents.
I la tornada, pel Parc de la Mar. La primavera s'hi nota als arbres i flors.
I estan molt bé, els diumenges suaus i tranquils. I el capvespre sol esser llarg i relaxant.

divendres, 13 de març del 2009

He tornat a s'Ermita

Després de més de 8 anys avui decapvespre he tornat a s'Ermita de Valldemossa.
Quina meravella.
Quin plaer veure la mar banyada pel sol ponent.
M'han vengut al cap fets, persones, sensacions.
Però amb molta tranquilitat: la tranquilitat que dóna el pas del temps i fer les coses que em dicta la consciència. La tranquilitat guanyada dia a dia, moment a moment. Però, a la fi, aconseguida.
S'Ermita respirava tranquilitat i pau. I jo era feliç.
I gaudia de mirar la mar banyada pel sol ponent.

diumenge, 1 de març del 2009

Capvespre a n'"U Moll"

Dinàrem a Ciutat d'un menú molt bé de preu i que està bastant bé que fan al bar de Cort.
I partírem cap al Port de Pollença.
U Moll estava preciós: gris, tot gris. I la mar grisa. I el cel gris.
Aquesta grisor apacible i nostàlgica.
Aquesta grisor viscuda tantes vegades.
Un cafè al 1919 i una llarga passejada per devora la mar.
Un capvespre complet.