Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dilluns, 25 de febrer del 2013

Cultura a casa: Fee Rega




Dissabte vaig tenir el gust de tornar a Col·laborar amb "Cultura a casa". Aquesta vegada un concert de Fee Rega.
Me va entusiasmar. Quina veu!



I quina amabilitat per part dels organitzadors. I quina eficàcia.
Si voleu deixar ca vostra per fer un acte, no ho dubteu. No heu de fer res: ells ho organitzen tot.

dissabte, 23 de febrer del 2013

No ens hem de rendir



Per la justícia, per la llibertat.
Per nosaltres mateixos,
pels nostres pares
pels nostres fills i néts
no hem de permetre que ens deixin embambats i amb por i desconfiança en nosaltres mateixos.
Entre tots hem de tenir força, com ja n'hem tenguda d'altres vegades, per a poder sortir d'aquesta situació.
I ho hem d'aconseguir,
ho aconseguirem.
Juntem forces i mans
i cridem ben fort
BASTA JA!
En qualsevol moment
en qualsevol situació
davant els fets injustos, dictatorials.
No tenguem por: som molts.

NO PODEM CALLAR

dimarts, 12 de febrer del 2013

Casserolada contra la corrupció




No érem els que tocava, però érem molts.
Molt de renou, orelles eixordades i tornar a casa amb la sensació de les coses ben fetes.
Pelles, tapadores, casseroles, xiulos...: tot servia.
Cridàrem fort contra la corrupció i per la dimissió dels alts càrrecs implicats.
Contenta de retrobar gent a qui no veia en persona feia anys.
A Palma, ahir, a les 20 hores al carrer Palau Reial, davant el Govern Balear.

dissabte, 9 de febrer del 2013

Tota una vida






Ja fa massa anys que dura.
Hi va haver una època que semblava que respiràvem un poc.
Però tot s'ha enfonsat.
I s'enfonsa un poc més de cada dia.
No sé on pot arribar la resistència humana i pareix que ens fan com una prova terrorífica de resistència.
Strés, angoixes...... suicidis.
I tot es permet. I ens diuen que en sortirem.
I n'hi ha que els creuen.
Quasi cada família viu un panorama desolador.
I atur. I desgana de tot. I gana. I falta de cobri.
I ens diuen que en sortirem.



divendres, 1 de febrer del 2013

Joan i Miquel Llabrés Martí


Per Carme Llabrés,el seu fill Carles López de Padilla Llabrés i la seva família.
Amb tota la meva estimació.




Germans.
De Campanet
feien de fusters a Palma.
Honests i treballadors.
En Joan tenia
canaris, coloms, una monea.
En Miquel, una dona i una filla petita.
El 36
el setembre
els se'n dugueren a Porreres
i els afusellaren.
Per pensar, per les idees que tenien.
Mataren dos germans, però no les idees.
Ni el record.
Deixaren una esposa i una nina,
que visqueren lluny de la seva terra
per oblidar
per haver de fugir
i que sempre han cercat i volgut saber.
Les seves idees passaren als seus descendents.
No aconseguiren res. Trencar una família amb un crim terrible.