Follow by Email

dijous, 22 de maig de 2014

Duc la camiseta verda



Roman Piña Valls avui a El Mundo diu:
"Si hoy mismo se mueren de hambre, de un rayo, o incluso asesinados, ese santón de la xenofobia y todos los camisetas verdes del mundo, podría llegar a alegrarme."
Bé, idò, avui m'han agafat més ganes que mai de posar-me la camiseta verda i anar a la manifestació que hi ha a Palma a les 19h.
He estat docent en actiu des de 1974 al 2006. I encara m'hi consider perquè es duu dins la ment i a l'actitud de les persones.







Des del principi em vaig solidaritzar amb els docents en actiu i sempre ho faré.
N'hi ha molts que han estat alumnes meus i m'alegra molt veure'ls a les manifestacions i concentracions en contra de la política educativa de Bauzá.

I de la meva mort aquest home, que no senyor, que escriu a El Mundo se n'alegraria? Vaja.
Per si al cas, deman que no sigui d'un llamp, com diu ell, perquè me fan molta por. Més por que les paraules absurdes, sense fonament, factibles d'esser denunciades, d'aquest home que, a més, desitja la mort -ho ha escrit ell, tan tranquil- d'en Jaume Sastre, el docent que està en vaga de fam.
No durà massa morts damunt la seva consciència? De ben segur que no, perquè ni això té.



I diumenge... a votar!



L'abstenció no afavoreix ningú. Més bé ens perjudica a tots els ciutadans.
No deixem la nostra veu muda, diguem la nostra a aquestes eleccions al Parlament Europeu d'aquest diumenge dia 25.
Amb el nostre vot mostrem els nostres desacords i el que desitjaríem, ens sembli utòpic o no.
Quan vaig poder votar per primera vegada tenia 27 anys i era just tres dies abans de les meves noces.


 I ara, als 64, continuo votant, estigui o no desenganada, estigui o no farta. És un deure i un dret: exercim-lo lliurament diumenge.


dijous, 8 de maig de 2014

Descansa en pau, Guiem

Un wat-sap al mòbil m'ha donat la trista notícia: "El tio Guiem és mort"
I se m'han acaramullat els records i els sentiments.
El meu cunyat Guiem Cavaller Sitjar va morir ahir capvespre, després d'una aturada cardíaca.
Tantes i tantes hores de conversa.
Tantes i tantes vivències compartides.
La teva harmònica restarà ja, per sempre, sense sonar.
I la teva paraula, muda.
24 anys de records, apropament i estimació són molts, Guiem.
"Es Tast" t'esperarà sense tornar a rebre la teva visita.
Anàvem a nedar a "Es carbó", sovint, amb la teva "Arcoa" ben plena de nins: els vostres i els meus.
Tots et recordarem sempre.
Na Carme Ferrer, la teva dona, i els teus fills Pau i Carme et faran reviure en el seu record.
I en el meu.
Descansa en pau, Guiem.