Follow by Email

dissabte, 29 d’agost de 2015

Gràcies per tot, Climent Garau.


Ha mort un home de combat, un home que ha treballat intensa i activament pel nostre país.
Climent, te recordaré sempre i et vull donar les gràcies per esser com eres, per la teva lluita constant i ferma.



Te vaig conéixer personalment a través de mon pare.
Seguint la seva manera d'esser i les seves idees, tant el meu germà Miquel com jo de ben jovenets ja érem activistes, d'una manera o altra.
Tu te presentaves a President de Obra Cultural Balear i coneixies mon pare a través de don Pau Alcover..
Un dia li telefonares per si us podíeu veure. Vingueres a sopar a ca nostra.
Parlàreu molt, parlàreu llarg i clar. I mon pare te va dir que sí, que comptassis amb ell.
Des d'aleshores la teva relació amb la meva família es va anar intensificant.
En aquells anys jo estudiava Filosofia i Lletres al Lul.lià i allà vaig tenir la bona sort de tenir la teva dona, na Camila Blanes, de companya de curs, encara que més major quejo.
Treballares molt, amb el teu equip de Obra Cultural Balear.
Passaren uns anys i jo ja havia tornat de Barcelona d'estudiar Filologia Hispànica. Els primers temps feia totes les classes que m'oferien i així va esser com vaig substituir en Gabriel Bibiloni -que se n'anava al Sahara a fer el servei militar-
La meva primera alumna de català, allà al Toni Maura, va esser la teva filla Mercè. Ella i el seu curs, clar.
Jo ja era activista i tenia les idees ben clares.
No record si fou un any o dos després d'acabar els meus estudis que em convidares un dia a sopar a ca vostra i em proposares, ben directament, si volia esser, amb tu com President, de la Junta de Obra Cultural.
I vaig dir que sí.
 I mai me n'he empenedit i sempre n'he estat molt gojosa.
Ni mon pare ja no era de la Junta ni jo, després, ja tampoc.
Però sempre vàrem mantenir una relació ferma i solidària.
Hi ha unes paraules teves que mai m'he pogut treure del cap. Quan mon pare se va morir vares telefonar quasi immediatament a Pollença i vaig esser jo qui va agafar el telèfon. Entre d'altres coses vares dir "Vosaltres heu perdut un pare, però al país ha perdut un patriota"
I ara vull dir el mateix, moltíssim més merescut, clar: Climent, amb la teva fuita, hem perdut un patriota.
Però seguirem el teu camí i les teves idees. Et serem fidels.
Gràcies per tot, Climent.