Follow by Email

divendres, 8 de gener de 2016

La matinada, moment d'escriure

Sí, ja sé que feia temps no escrivia res a Moments.
Simplement és perquè dormia, no per res més. Mai no m'ha anat bé forçar la creació.
A mi m'agrada molt escriure dins la fosca de la matinada, quan la casa i la ciutat dormen i el silenci és l'únic que em fa companyia.
A l'ombra de la Seu, dels carrers estrets i solitaris, de la nit.......del silenci total.



El març del 2007 vaig escriure el primer post a aquest blog, ja fa 9 anys.
Estones per amunt i estones per avall s'ha mantingut i faig comptes continuar. Ja forma part de jo. I faré cas a totes les veus que m'estimen i em repeteixen : "Joana, escriu!"

Vivim un temps interessantíssim a nivell socio-polític-econòmic. Un temps de canvis, un temps d'esperances, un temps de ganes de tenir 20 anys.
Però des dels meus 65 crec que visc amb el mateix entusiasme.
La gran remuntada i èxit aclaparador de MÉS a les eleccions locals i autonòmiques i la sortida  a rotlle -de manera espectacular- de PODEMOS a l'Estat espanyol a les generals em fan sentir optimista. I un poc confusa, clar. I molt expectant.

En Toni i jo ens estimam més cada dia i els fills i nétes són la nostra alegria.



Duim una vida tranquila i suau. Moments plens de felicitat. I també preocupacions pels joves de la família. Tenim tot el seu recolzament i ells el nostre. Parlam molt i això és important.
Pel barri tot segueix igual i en l'hivern és tranquil i silenciós.
I, com sempre, els nins de les nebodes, com si fossin, també, néts nostres.


Vivim cara al futur, en el futur i amb el futur.
El passat ja no existeix, per a nosaltres i el present, els dies, les hores, els minuts... els vivim intensament.