Follow by Email

diumenge, 9 de setembre de 2018

Petites llibertats infantils que ara no podríem tenir,

Vaig passar els estius, des de que vaig néixer fins als 9 anys, a n'u Moll.
A la casa familiar mon pare es llençà  i ens llença a l'aventura de fer-hi un hotel: l'hotel Sis Pins.
Així és com el recordo jo:






 Una terrassa on prenien el sol els turistes, que entraven a la mar pels escalonets i els més agosarats pel mollet i els dos esglaons que tenia. Mollet que servia per tenir-hi la beta amarrada i un viver de fusta ple de llagostes.
Han dit sempre que jo era una nina molt calmada. Anava, amb les meves amigues a nedar allà on volíem. I a fer berenades a la Roca o Cala Bóquer. I a cercar garballons per darrera l'hotel.
En Miquel, amb la beta, anava amb els seus amics a cercar nacres i agafar pops. I a nedar al cap del Moll. En vàrem arribar a menjar molts, de pops,  de totes les maneres possibles. I molt que ens agradava.
.




 En Miquel me va ensenyar tot el que diu el títol.
A les escaletes de l'hotel hi havia molts de cranc sabaters. Jo partia amb un poalet i una armolles i a vegades també una forqueta cap a agafar crancs sabaters.

I, no us espanteu, però ens els menjàvem cruus: d'aquí la forqueta per "enfitolar-los" Quin gust més fabulós!

Els capvespre, quasi horabaixa anava a cercar pades o caragolins per l'endemà dematí poder fer esca per pescar a la punta del mollet:




 Així mateix, esparralls, donzelles, qualque tord.... servia per entretenir-me i fer-ne un arrosset.




 En Miquel també me va ensenyar a gafar pegellides, que ma mare les feia a la planxa amb molta llimona.




A agafar crancs peluts:



Al "raconet" n'hi havia molts, o davall una pedra o dins un forat. Havía de tenir molta, molta paciència, per enganar-lo amb un troç de pell de sobrassada ben fermada. Si aconseguíem enganar-lo i sortia, aleshores era el més difícil: agafar-lo amb molta dorça per damunt les mordales i dur-lo cap a ca nostra: els posaven a l'arròs,

També vaig aprendre a agafar cloïsses: per la gola n'hi havia. Si véiem dos foradets ,molt petits, hi ficàvem els dints i cloïssa segura.

Tot el dia i tota la nit eren nostres i dormíem amb granets d'arena per entre els dits dels peus.

Abans d'anar a dormir jugàvem, féiem tertúlia -sense diferències d'edat-. a la terrassa que tenien defora a ca l'amo en Pep de les Vaques. A vegades en Bernat treia un pick-up que tenia i ballàvem al carrer, encara sense asfaltar. Allà vaig donar les meves primeres passes de ronk-and-roll.