Follow by Email

divendres, 31 de gener de 2020

Només el renou del teclat


El poble silenciós.
Els carrers silenciosos.
Encara és de nit i ja fa més d'una hora que estic aixecada.
El llum del corral encès em deixa entreveure els cossiols.
Els amics i els veïnats deuen dormir.
En Toni dorm.
Na Ruth dorm.
No faig renou.
I ara anava a escriure: "la nit és negra" i he pensat que era un doi fer-ho, però ho he fet.
I Carpe Diem, això no és cap doi escriure-ho. I ho escric.
No em surten les paraules enllaçades en qualque història i tenc ganes d'escriure dins la foscor i el silenci de la matinada.
En Miquel i n'Edy ahir vingueren: se'n van a Califòrnia i ens volien veure abans de partir. I, en tornar, vindran a cercar els cossiols que he fet per ells, per la seva terrassa de Palma. En Toni era a Afama però jo els esperava impacient -sempre un fill s'espera impacient- i parlàrem tots tres devers dues hores.
I ara llegesc i dic: "quin escrit més raro que me surt".
Però les paraules me surten així, tenen vida propia al meu cap i al teclat de l'ordinador.
El cap dóna massa voltes darrerament i el pensament va desorbitat i espantat.
Deu esser per això que les paraules ara tenen vida pròpia, no les sé dominar.
I els dits escriuen sols.
Només se sent el renou del teclat.



diumenge, 19 de gener de 2020

Llorenç Cortés, "Bibí", bon amic


Més jove que munpare i més vell que jo, Llorenç, eres amic dels dos.
Amb mon pare solíeu parlar de genealogia i amb jo de sefardí, o castellà que mantenen encara els jueus espargits pel món i que, en el seu orígen expulsaren d'Espanya els anomenats Reis Catòlics.
No fou a través dels meus estudis de Filologia que em va interessar profunditzar en el sefardí, fou a través del que tu m'explicaves, bon amic.
I començà amb una casualitat:
Munpare i tu parlàveu al despatx i hi havia una tercera persona.
Jo venia del carrer.
-"Joana, entra, coneixeràs un amic den Llorenç que xerra sefardí"
I ja hi vàrem esser.
No sols parlava sefardí, sinó que era descendent d'aquells jueus que se'n dugueren la seva llengua.
Vaig aprendre de tu que hi havia una emissora de ràdio que de 11 a 12 de la nit feia una emissió en sefardí que es deia "Aki Yerushalim". Aquesta emissió va donar nom a una interessant revista de publicacions en Sefardí, anomenada també "Aki Yerushalim" a la que em vaig subscriure i a través de la qual vaig intercanviar bastantes cartes amb un savi d'Israel: en Moshe Saül. Comprava i llegia novel.les en sefardí, n'escoltava cançons.....
Vaig descobrir amb tu, Llorenç, un món que per jo en aquells moments fou fascinant. Tant que em sorgí l'idea d'elaborar un diccionari electrònic sefardí-espanyol actual i havia de ser la meva tesi.
No ho vaig acabar mai.
Amb els meus alumnes de 5è de Filologia Hispànica i dins l'assignatura "Dialectologia española" vàrem treballar el sefardí uns quant anys. Vaig elaborar el que aleshores s'anomenaven "macros" (ordres que havies de definir i després aplicar als textes, amb ordinadors APPLE) per tal de treure enormes llistats de paraules, sintagmes, sons, frases....., (totes les que volies i que abans havies definit) els hi aplicaves la macro i ja les tenies classificades.
Realment fou una pena no acabar aquella tesi.
Bé, en vaig començar 3 diferents i mai no en vaig acabar cap. Se veu que allò que m'atreia de veres era la docència i no la investigació-
Me vares descobrir (a la Facultat no n'havien sabut) un món que es feu ben aviat fascinant per jo.
Crec que mai no t'ho vaig agrair.
Ara, davant la teva mort, ja no ho podré fer mai.
Però sempre et tindré al record per tot el que me vares ensenyar. Gràcies, Llorenç.