Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dimarts, 29 de gener del 2008

Matances

Aquest dissabte passat na Maria i en Mateu (i els pares de cadascun d'ells) varen fer matances a la Rafal. Unes matances un poc tardanes perquè allò "normal" és fer-les entre la Puríssima i Sant Antoni. Però tot va anar molt bé: moltes sobrassades, cap peça rebentada i un bon dia, amb fred, que va ajudar.
Hi érem tots (o quasi tots) per tal de gaudir i ajudar. Jo me vaig encarregar de la cuina i estic molt contenta perquè tothom va lloar molt el meu arròs i el meu frit. I això sempre alegra:-)
Aixecar-nos dematí, posar-nos roba que és igual si s'embruta, ploure un poc, molt de fred, fogons encesos, calderes bullents, un calderó per l'arròs.
En total, entre nosaltres i els matancers, érem 17.
Cosir budells, omplir llangonisses i sobrassades, cosir les peces de negre (o camaiot), fer bulls, fermar botifarrons.
Ensaïmades amb cafè amb llet quan el porc estigué trossejat i un bon berenar -devers les 11- de pa amb oli, sobrassada vella i formatge. I dinàrem a les 5, cosa molt normal en unes matances. Acabàrem fosca negra, menjant cacauets i anous i amb moltes ganes d'una bon dutxa.
Crec que en Mateu ja ha fermat amb el matancer per l'any qui ve dia 27 de desembre.
Val la pena veure la perxa i assaborir un fabulós botifarró i una meravellosa pasta de sobrassada.
Ara tot ha d'eixugar, després podrem envestir:-)

dimarts, 22 de gener del 2008

"Memòria de vida" a lulu.com

Avui decapvespre he començat a picar la meva novel·la "Memòria de vida" per tal de publicar-la a lulu (http://www.lulu.com), que me va donar a conèixer en Benjamí
Em diuen que és una bona novel·la i em sap greu que quedi pels prestatges dels editors.
Va esser publicada el 2004 a Pollença per El Gall editor i només se'n va fer una presentació a aquella vila (a càrrec de l'escriptor Miquel Adrover i del regidor de Cultura que, a més, havia estat alumne meu).
En Toni Serra i en Llorenç Capellà en parlaren molt bé al diari.
I aquí se va acabar tota la promoció, quan quasi tot just començava. No vull donar culpes a ningú i tampoc a l'editor perquè jo no estava bé aleshores i no me'n vaig posar al front. Però, vaja, crec que no és l'autor qui s'ha de posar al front d'aquestes coses.
A lulu sí que m'hauré de posar al front:-)
I ja compto amb n'Arian Botey per fer-ne la presentació a Barcelona (gràcies, Ariam) i la meva neboda Maria me'n farà la portada.
Mentre vaig picant (sóc tan burra que no me'n vaig guardar còpia) vaig pensant en mil maneres de promocionar-la: és com si l'anàs a publicar per primera vegada.
I me fa molta ganes.
I me fa molta d'il·lusió

dissabte, 19 de gener del 2008

De Lluc al Port de Pollença

Avui donya Antònia fa 89 anys i, per celebrar-ho, hem anat a dinar a Lluc na Maria Francesca, ella i jo.
Quina verdor pel camp! Quina esponera!
Els marges de la carretera, a partir de Selva, eren banyats i la humitat i la vegetació es feien tot un.
Tot aquest rebentar de la terra amb la pluja que hi ha hagut aquest any, unit als ametllers que ja comencen a florir ha fet que el viatge en cotxe sigui d'aquells que crec recordarem molt de temps.
Després de dinar de cabrit rostit (boníssim) a Ca S'Amitger, hem partit per la carretera que arriba a Pollença.
Les muntanyes capritxoses, les cases de possessió amb un fumerol de xemeneia encesa, cabres, ovelles, alzines a rompre i oliveres meravelloses ens han acompanyat fins que hem enfilat cap a n'u moll.
La mar, grisa i moguda. El cel, tapat i gris com la mar.
Un cafetet i una entretenguda conversa han deixat passar part del capvespre. Després, una curta caminada ran de mar i hem donat per acabat aquest dia tan agradable

dimecres, 16 de gener del 2008

Sant Antoni a Artà

Ens ficàvem tots dins el cotxe i cap a Artà s'ha dit! Hi anàrem uns quants d'anys seguits i tant a jo, com als meus fills, com a son pare ens entusiasmava.
Dins el cotxe ja cantàvem, començant a fer bulla:

Assistiu a lo elogi
d'un sant que hem de venerar.
I ara, per començar, començar
digue'm visca sant antoni!

I totes les que recordàvem d'anys anteriors.
Les Completes eren una multitud amb el mocador vermell al coll. I començava el sentiment.
Crec que sant Antoni a Artà és un gran sentiment de gresca i estètica entorn de les completes i sobretot, entorn dels dimonis. Quina meravella pels sentits veure el ball dels dimonis!
Després de Completes encenien els foguerons amb un ball de dimonis a cada un d'ells.
I, de fogueró en fogueró, de cantada en cantada, de tassonet en tassonet deixàvem passar el vespre i part de la nit.
I l'endemà, S'Argument després de Ses Beneïdes. Un altre moment de sentiment i estètica. Es cantava tot el que havia passat durant l'any - i es canta, clar- : repartien s'Argument i, dirigit per s'Argumenter, cantàvem tots junts.
I, després de refrescar amb unes galletes i una copeta, sempre allò:

A l'amo i a la madona
volem felicitar, felicitar.
Que l'any qui ve estigueu bona
i noltros poguem tornar.

dimarts, 15 de gener del 2008

El Pi de Sant Antoni

Per Sant Antoni els pobles de Mallorca són una festa.
Per tot arreu es fan foguerons la nit del 16 al 17. Foguerons generalment acompanyats de cançons i tonades en lloança a Sant Antoni (i el dimoni:-)). També acompanyats de botifarrons i llangonissa torrada i tassonets de vi.
A Pollença la festa gira entorn del Pi de Sant Antoni.
Dies abans el van a triar, tallar i llevar l'esorça a la finca de Ternelles. El d'aquest any fa 20,5 metres.
Dia 17 el van a cercar: hi va una gentada, amb xeremiers, i es fa un gran berenar d'arengades torrades i vi a rompre. Ensabonen el Pi amb seu i, amb un carretó especial i moltes cordes, el duen a la vila, envoltat de jovent, no tan jovent i molt de trui.
Devers les 5 comença a arribar el Pi i els seus acompanyats enmig d'una gran festa, alegria, coets i bombetes.
A la Plaça Vella hi ha un clot que serveix només per plantar-hi el Pi de Sant Antoni, amb l'ajuda d'uns ternals posats a l'església i amb molta de perícia.
Quan el Pi és dret comença la festa de pujar-hi. Molts ho intenten, però només un sol arribar dalt de tot, on hi ha un gall fermat: aquest és el trofeu.
I continua la festa per carrers i places.
El Pi és a la Plaça Vella fins el primer dia de Quaresma, que el lleven i el guarden als magatzems de l'Ajuntment. Amb la fusta d'aquest Pi de Sant Antoni es faran les espases que dia 2 d'agost (dia de la Patrona) repartiran als que fagin de moros. Però això ja és una altra festa de la qual en parlaré en el seu moment.

Sant Antoni és un gran sant
qui té un dobler li dóna
perquè mos guard l'animal
tat si és de pel com de ploma.


Sant Antoni gloriós,
treis la botella i beurem tots dos!

Visca Sant Antoni!

dimecres, 9 de gener del 2008

Festes passades, coques menjades

I desfer el betlem.
I desmuntar l'arbre.
I arreconar plats, copes i coberts que s'empren sols una vegada l'any.
I el vaixell que se'n va cap a Barcelona.
I s'han acabat les compres.
I torna el dia a dia.
Tornen les passejades per la ciutat de l'horabaixa,
tornen les xerrades amb amics,
torna l'anar de tapes amb en Miquel i n'Antònia,
torna llegir el diari amb calma cada matí.
I les boires del gener.
I una habitació buida a casa fins que tornin vacances.
I tenir temps de regar els cossiols de la terrassa i llevar-ne les fulles seques.
I tenir temps de que la soletat ens impregni.
I començar a nedar a la piscina municipal de s'Estel.
I.........

dissabte, 5 de gener del 2008

Arriben els Reis!

Sí que arriben. He vist paquets dins la sala amb etiquetes amb el nom. No sé quins noms hi ha exactament perquè no ho vull mirar però hi deu haver els mateixos noms de cada any. Demà dematí sabrem què ens han duit.
Demà som 13 a dinar a ca nostra i els Reis arriben per tots i a cada casa. Destapam els paquets tots junts abans de dinar i disfrutam com infants.
Quan jo era molt petita, molt petita, no es feia a Pollença això d'arribar els Reis de veres ni res que se li assemblàs. Record que, el primer any que es va fer, na Catalina posadera me va dur al cantó a veure-ho embolicada amb un mocador molt gros.
El primers regals que record són una monea de pedaç i una bicicleta de tres rodes que havia estat del meu germà i la me varen pintar. Però, clar, no la vaig reconèixer. A més, era tan petita que ni sabia si el meu germnà gran havia tengut bicicleta o no: ell ja anava amb dues rodes.
I vengueren Reis i Reis. I sempre la mateixa il·lusió.
Quan els fills eren petits guardàvem els paquets dins la cotxeria i dia 5 a vespre, quan era ben segur que dormien -tardíssim, clar-els pujàvem i els col·locàvem. Es despertaven prestíssim per veure què ens havien duit. I la seva alegria omplia la casa.
Sempre han vengut els Reis. Sigui el que sigui que haguin duit, mai no ens han fallat.
Pens que és la cabòria més meravellosa del món, aquesta dels Reis. I tota la parafarnàlia que es munta al seu voltant cara als nins (no em refereix a res comercial) encara em fa creure en l'espècie humana.