Follow by Email

dissabte, 5 de gener de 2008

Arriben els Reis!

Sí que arriben. He vist paquets dins la sala amb etiquetes amb el nom. No sé quins noms hi ha exactament perquè no ho vull mirar però hi deu haver els mateixos noms de cada any. Demà dematí sabrem què ens han duit.
Demà som 13 a dinar a ca nostra i els Reis arriben per tots i a cada casa. Destapam els paquets tots junts abans de dinar i disfrutam com infants.
Quan jo era molt petita, molt petita, no es feia a Pollença això d'arribar els Reis de veres ni res que se li assemblàs. Record que, el primer any que es va fer, na Catalina posadera me va dur al cantó a veure-ho embolicada amb un mocador molt gros.
El primers regals que record són una monea de pedaç i una bicicleta de tres rodes que havia estat del meu germà i la me varen pintar. Però, clar, no la vaig reconèixer. A més, era tan petita que ni sabia si el meu germnà gran havia tengut bicicleta o no: ell ja anava amb dues rodes.
I vengueren Reis i Reis. I sempre la mateixa il·lusió.
Quan els fills eren petits guardàvem els paquets dins la cotxeria i dia 5 a vespre, quan era ben segur que dormien -tardíssim, clar-els pujàvem i els col·locàvem. Es despertaven prestíssim per veure què ens havien duit. I la seva alegria omplia la casa.
Sempre han vengut els Reis. Sigui el que sigui que haguin duit, mai no ens han fallat.
Pens que és la cabòria més meravellosa del món, aquesta dels Reis. I tota la parafarnàlia que es munta al seu voltant cara als nins (no em refereix a res comercial) encara em fa creure en l'espècie humana.
Publica un comentari a l'entrada