Ha florit la clívia: tres flors vermelles meravelloses. La clívia se diu que floreix per Pasqua i, que no hagi florit fins aquesta setmana, confirma (per si no ho sabíem:-D) que enguany Pasqua ha estat molt prest.
El roser treu ponselles, encara sense flors.
I la molló m'envaeeix.
He estat tres dies amb febre: molt de llit i suar. Poca gana i n'estic contenta, mem si m'aprim un poquet:-)
Esper les pluges de l'abril, que no arriben
I ni ganes d'escriure tenc.
És allò de trobar-se davant un full en blanc, voler escriure i no saber per on començar.
I me vénen al cap aquells versos de na Carme Riera:
"Diuen que ja ha arribat, la primavera:
porta un vestit verd, semi-entallat,
s'hosteja al gran hotel....."
O aquells fabulosos de Blai Bonet:
"Record, alçant la dolça bandera
de la canyamel primera
pels camins d'aigua de l'hort.
Joc en l'aigua: primavera!"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Deixa-m'hi afegir aquests dos versos de Carles Riba:
ResponEliminaDamunt les branques
hi ha flors i ales noves.
Perfectes, aquests versos, Mercè:-)
ResponEliminaGràcies per posar-los.
I deixa'm, ara, afegir aquests dos de Blai Bonet.
El cel ja no té la reixa
blanca i grisa del gris ploure.
Bé, no es moderneta, però és la primavera...en fi, per fer una aportació més.
ResponEliminaPrímula
(Jacint Verdaguer)
Li diuen flor del cucut
a la gentil primavera,
perquè aixís que el sent cantar
en son coixí se desvetlla.
Estira els dèbils bracets
de ses fulles verdes,
per fer enllà lo llençol
de la geladora gebre.
Obre sos ulls blavejants,
son capcironet aixeca,
com pastoreta gentil
que ha fet un son sobre l’herba.
Mira al seu entorn,
a ses companyes desperta,
que s’alcen ací i allà
constel·lant tota la terra.
Tremola encara de fred,
mes tota s’alegra
al sentir com al cucut
li ha respost l’oreneta,
entonant un càntic nou
amb una tonada vella:
-Lo bon temps és arribat,
beneïda primavera.
Petons!!
Quin "recull" de primaveres:-)
ResponElimina