Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

diumenge, 25 de maig del 2008

U Moll

Ara ja som a Ciutat: plou i se senten trons. Vaja dia del Corpus què ha fet!
He anat a Pollença a dinar amb els meus: una paella boníssima, una ensalada refrescant i ensaïmada.
Un poc l'horeta al sofà de la sala i -sense esperar la processó perquè tanateix amanaçava ploure- en Miquel, n'Antònia i jo hem anat a n'U Moll (als mapes dit "Port de Pollença" però nom que un pollencí no li donarà mai. No ja per la "coa" "de Pollença", sinó per "Port": és "U Moll", sempre ha estat així i segurament sempre ho serà).
I estava tapat, i feia fred i vent i la mar era grisa fonda com sol esser en l'hivern o el setembre.
Aquest Moll on he nedat tantes vegades, per on m'hi he passejat tant, i per on hi he disfrutat tant.
I, per acabar-ho d'arrodonir, hem pres un cafè a l'hotel Sis Pins, hotel que va fer mon pare l'any 52 i que va vendre 7 anys després.
Turistes perdulats, platges sense gent, persones que anaven d'una banda a l'altra com si no sabessin què fer.
U Moll.
Hi he passat molt bons moments, també, amb els meus fills, sobretot de petits.
La mar de plom,
grisa.
Núvols
de plom,
grisos,
damunt nosaltres.
Una brusca
repentina
ens ha fet córrer cap al cotxe
i s'ha acabat, per avui, U Moll.

dijous, 15 de maig del 2008

Diada per la llengua

Dissabte i organitzat, com cada any, per l'Obra Cultural Balear, es celebrarà a Palma la Diada per la llengua amb el lema "La nostra llengua al carrer". Hi ha actes a la plaça d'Espanya, a la plaça de Cort i al Casal Alcover.
Allà serem:-)
I n'han passades tantes, de diades per la llengua...........
He procurat anar a quasi totes.
El correllengua. Vaig córrer per la carretera de Valldemossa amb la Flama de la llengua a les mans: va esser molt emotiu.
El mosaic gegant de la Plaça Major que va deixar llegir des de l'aire "Som una comunitat històrica".
La passada de la Flama de mà en mà per tot el centre de Palma.
Concentracions anuals.
Diades per la llengua.
Diades reivindicatives.
Diades amb gran afluència de gent.
I s'ha avançat? I clar que sí! Cada any avançam un poc més i la presència del català és ben patent.
Cal, però, arribar a la total presència social del català. I, un any més ens manifestam festivament per tal d'arribar a aconseguir-ho.

dissabte, 10 de maig del 2008

N'Idò


N'Idò és la nostra moixeta.
El setembre farà, ja, tres anys que la tenim i és una meravella.
Va arribar a ca nostra, tota blanqueta, amb devers 5 mesos. Petitona, indefensa.
Ha crescut, ha agafat el color dels siamesos i és una siamesa perfecta.
Tranquil·la, suau, elegant, carinyosa, xerraire.
Me fa molta companyia quan estic tota sola.
A mi, abans, me feien por els moixos. I, a la fi, he comprès que són animalets que pareix no han acabat de crèixer: ingenus, espantadissos, juganers. I que són encantadors.
Independents, fan el que ells volen, però sempre et tenen present.
Almenys, n'Idò és així.
L'estimam molt, a n'Idò. I ella, a la seva manera, segur que ens estima a nosaltres.

dimecres, 7 de maig del 2008

A Sóller pes Coll

Ahir decapvespre vàrem anar, amb en Miquel i n'Antònia, a Sóller.
No volguérem agafar el túnel i anàrem per la carretera que tantes vegades havíem fet quan anàvem a veure-hi la padrina: pes Coll.
Trobàrem, en tot el camí, només 5 cotxes i uns quants ciclistes.
Pareixia que tornàvem molts d'anys enrera.
La vegetació, exhuberant. I les voltes es transformaven, amb tan poc trànsit, en suaus i acollidores.
A Sóller començaven les festes de Sa Fira i la plaça era plena de gent.
Ens trobàrem amb n'Ignasi cosí i sopàrem de tapes a un bar de la plaça.
Conversa agradable, capvespre i vespre suau i amb bona companyia

dissabte, 3 de maig del 2008

S'Arracó

De dijous dematí fins ara fa una estona he estat a S'Arracó, a ca la meva amiga Mª Francesca.
Hem fet molt de relax: dormir, menjar, no fer res, mirar créixer les plantes del jardí, esperar una rosa que s'obria....
Sa mare ahir ens va cuinar unes faves boníssims acabades de collir.
Dijous dinàrem a Banyalbufar i després anàrem -per una carretera atrevessant part de la Serra de Tramuntana- fins a Valldemossa a prendre un altre cafetet.
Quin paisatge, per la carretera! La verdor ens envaïa.
Pins, alzines, mates, oliveres: la nostra terra encara és viva:-)
I el Port d'Andratx, des de S'Arracó, que és just devora, el nucli antic del qual es conserva encara molt bé.
I la badia plena de barques.
I, per davall el pont de fusta, ple d'ànneres.
I un corb marí que es deixava veure.
La casa, gran, acollidora.
El jardí suau i amb un esplet de roses de tots colors.