Follow by Email

diumenge, 25 de maig de 2008

U Moll

Ara ja som a Ciutat: plou i se senten trons. Vaja dia del Corpus què ha fet!
He anat a Pollença a dinar amb els meus: una paella boníssima, una ensalada refrescant i ensaïmada.
Un poc l'horeta al sofà de la sala i -sense esperar la processó perquè tanateix amanaçava ploure- en Miquel, n'Antònia i jo hem anat a n'U Moll (als mapes dit "Port de Pollença" però nom que un pollencí no li donarà mai. No ja per la "coa" "de Pollença", sinó per "Port": és "U Moll", sempre ha estat així i segurament sempre ho serà).
I estava tapat, i feia fred i vent i la mar era grisa fonda com sol esser en l'hivern o el setembre.
Aquest Moll on he nedat tantes vegades, per on m'hi he passejat tant, i per on hi he disfrutat tant.
I, per acabar-ho d'arrodonir, hem pres un cafè a l'hotel Sis Pins, hotel que va fer mon pare l'any 52 i que va vendre 7 anys després.
Turistes perdulats, platges sense gent, persones que anaven d'una banda a l'altra com si no sabessin què fer.
U Moll.
Hi he passat molt bons moments, també, amb els meus fills, sobretot de petits.
La mar de plom,
grisa.
Núvols
de plom,
grisos,
damunt nosaltres.
Una brusca
repentina
ens ha fet córrer cap al cotxe
i s'ha acabat, per avui, U Moll.
Publica un comentari a l'entrada