La cultura del vi

A ca nostra som de la cultura del vi:-)
A ca nostra i crec que a quasi bé tota la Mediterrània.
Sense excessos, clar. No cal ni dir-ho.
Un bon dinar i una o dues copetes (no més) de vi el fan rodó.
No m'agraden els licors (només el pacharán) i, com més anys tenc, menys m'agrada la cervesa.
El que m'agrada és el vi. I m'agrada blanc. I m'agrada negre. Però el blanc, en l'estiu, és el meu preferit. I en l'hivern també. Un vi negre, per agradar-me, ha d'esser molt bo. I un vi blanc fresquet sempre el trob bo.
Quan era petita i jove i vivia amb els pares, sempre hi havia vi a taula i no record que mai me restringissen beure'n, si en volia. De petita potser sí, supòs que sí, segur que sí, però no ho recordo i estic segura que no en demanava.
El que no m'agrada és beure vi tota sola. Pens que el beure vi forma part d'un ritus: es necessita bona companyia, menjar alguna cosa, una agradable conversa. I aleshores tot és quasi perfecte:-)
El meu germà Miquel fa uns anys que fa vi d'unes poques vinyes que tenen a la Rafal i que reten molt. Li surt un vi molt bo. Primer el feia amb els peus i, un any pel seu aniversari, entre tots, li vàrem regalar una màquina premsadora i ara el fa en un bluf.
Mai no he restringit beure vi als meus fills. Tampoc no són grans bevedors, tot s'ha de dir. I ben contenta que n'estic.
Agradar el vi no vol dir beure'n molt, de cap manera. Agradar el vi vol dir assaborir-lo en bona companyia, menjar alguna cosa i una agradable conversa.