Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dimecres, 24 de setembre del 2008

Ma mare





Avui fa 16 anys que ens vares deixar.
Era l'any de les Olimpíades de Barcelona.
Sorties de la clínica després d'una operació de vesícula i en Miquel te duia a Valldemossa. Dins el cotxe et vares morir: tranquil·la, sense adonar-te'n. Molt de temps vaig tenir dins el cap la telefonada de na Joaneta. I ara, encara, a vegades hi pens.

La teva artritis et va fer sofrir molt.
Però jo record el teu cantussejar quasi continuu, les teves petúnies del terrat, les teves randes eternes.
El teu preocupar-te pels néts i estimar-los. I donar-lis monedes per la lledriola o per anar a comprar caramels. I cantar-lis cançons sempre seguit.
Les teves poesies.
Les teves matinades quasi nocturnes.
"El lazo negro que ciñe mi guitarra" que recordaves dels romanços de quan eres petita, i les teves històries de la tia de veïnat.
Les rialles que t'agafaven en el moment més inoportú i que volies dissimular fent-ne còmplice els altres.
I els quilos de sucre que compraves, i les mesures d'oli.
I l'organitzar el dinar de Nadal i la barca de les panades de Pasqua.
Les teves angoixes i el Dapaz o l'aigua del Carme.
Saps? Jo també som matinera i m'agrada tenir el rebost ple. I també tenc les meves angoixes.
I, saps? Sempre et tendrem dins el nostre pensament.
I sempre t'estimarem.
Gràcies per tot, ma mare.

diumenge, 21 de setembre del 2008

N'Angelita

N'Angelita viu just a dues passes de ca nostra. És una dona de mitjana edat, baixeta, vivaratxa i simpàtica. És argentina i fa de cosidora.
Aquest estiu, però, ha muntat un artilugi cara als turistes.
El seu nét li ha fet com una caseta molt petita de fusta amb una finestra amb cortines. Ella s'hi posa dedins, a la cantonada de davant ca nostra, per allà on surten els turistes que han visitat la Seu, mou uns titelles i té una palanganeta perquè li posin euros. A canvi, ella dóna caramels.
Li vaig preguntar i me va dir que n'estava molt contenta. El fet és que sempre està rodejada de nins amb monedes a la mà i que són retratats pels seus pares.
Sempre he despotricat del renouer que fan els turistes quan surten de la Seu. Però aquest estiu, cada vegada que sent el trull que fan i veig l'aglomeració que provoquen, pens en n'Angelita i la seva caseta amb teresetes i estic contenta.

dilluns, 8 de setembre del 2008

"Memòria de vida" a lulu.com

A la fi!
Poso l'enllaç direte a la novel·la per si us interessa, almenys, veure la portada.
http://www.lulu.com/browse/book_view.php?fCID=3950730
I de què va "Memòria de vida"?
Idò, mirau, na Marianna, una de les protagonistes, diu a un moment donat:

“Sembla una novel·la, això. Si em fes novel·lista i escrivís aquesta història, els que la llegirien dirien que tot és tan absurd i forçat i que tenc tanta d’imaginació... Mirau, potser ho faré i almanco seré famosa. I, si jo no ho faig, m’agradaria molt que ho fes algú en el futur. Algú que conegui bé aquesta vida que vivim i que no s’avergonyessi de tota la nostra història. Qui sap! Coneixem el nostre present i podem preveure més o manco com pot esser el nostre futur. Però el que no sabem és com serà el futur del futur.”