Follow by Email

dijous, 17 de desembre de 2009

De matinada

Ma mare se solia aixecar de matinada i feia vànoves pel meu germà i jo o brodava o escrivia poesies.
Les vànoves ara són a l'altell de l'armari. Estic molt contenta de tenir-les però no les utilitzo.
Jo sovint també m'aixec de matinada, me faig un cafetet i m'assec davant l'ordinador: la premsa, el correu, el temps... A vegades escric un poc.
Tot és silenci, de matinada. I fosca. I tranquilitat.

dijous, 3 de desembre de 2009

fer croquetes

Avui, a petició del meu fill Miquel, he fet croquetes de pollastre. Ara he acabat i disfrut de veure la palangana de croquetes arrenglarades l'una vora l'altra.
M'agrada la cuina, molt. I un dels motius és observar la transformació dels aliments. Veure com de dues pitreres de pollastre en surten més de vint croquetes és un goig. Un goig quotidià, però un goig.

dijous, 26 de novembre de 2009

La bodegueta La Rambla

Hi anam sovint, amb en Miquel i n'Antònia i es un dels meus llocs preferits per anar de tapes. És a la Rambla, a Palma, clar.
Croquetes de pop, salpicó de pop, variat d'arrebossats, ensaladilla.... i un bon vinet, això que no falti.
És un lloc petit amb moltes taules i tabulets per seure. Hi ha, quasi sempre, una activitat frenètica.I, alhora, tot és calma i bon humor.
Un lloc magnífic per menjar un poc i passar una estona amb bona companyia

dilluns, 16 de novembre de 2009

La fira

Aixecar-nos dematí i partir prest per poder aparcar.
Arribar i predre un cafetet calent que fa n'Antònia.
I les nines! Veure i viure les nines és un goig!Són vida, són futur i present, són esperança i il·lusió.
I passejar i comprar olives pansides i moniatos.
I veure gent i saludar i aturar-nos a fer la xerradeta.
I dinar de porcella boníssima tota la família.
Mai no he deixat d'anar a la fira menys l'any que mon pare es va morir.
Des de petita record moments únics colcant als cotxets o gronxant-me a les barques. Després hi colcaren els meus fills (a les barques ja no, que varen dessaparéixer) i firàvem una jugueta per ells i per les nebodes. Gaudíem molt, cada any, per la fira.
I enguany hem tornat a gaudir. I que sigui per molts d'anys!

dilluns, 14 de setembre de 2009

S'ha acabat l'estiu

I tornam a la tardor.
Enguany amb novetats. El meu fill Miquel comença la seva vida laboral i s'independitza. Ho fa molt content i jo estic contenta de veure'l feliç. Igual que estic contenta de veure felices les meves filles, ja més grans.
Tres fills, tres vides.
I ara es pot dir que comença,també, una nova vida per jo. Una etapa més dins les moltes que he viscut. Voldria que aquesta fos agradable, suau i tranquila. I ben viva, sobretot això.
Torna el temps de tancar finestres i de les pluges.
Del fred agradable que fa net l'aire.
Dels dies curts i les nits llargues.
I del viure diari, cada dia un poc més positius, amb alegria, serenor i felicitat.

divendres, 4 de setembre de 2009

setembre

La humitat és ben patent, aquest setembre. Com tants de setembres que recordo.
Enyoro, però, ja, els dies grisos, la mar grisa, el cel tapat.
Tenir fresqueta els dematins, en aixecar-me.

dissabte, 8 d’agost de 2009

dissabte

Sovint m'agrada estar sola a casa, sobretot si és dissabte o diumenge.
Els carrers silenciosos de turistes, les campanes de la Seu que toquen a missa, qualque veïnat que passa pel carrer i el sent xerrar.
I no fer res.
Mirar les plantes de la terrassa.
Escoltar el silenci.
Passar el dissabte amb jo mateixa i els meus pensaments.

dijous, 30 de juliol de 2009

Imatges de la meva estada a Marsanne




Marsanne

He estat dues setmanes a Marsanne (França) a ca na Maria Francesca i sa mare.
Han estat uns dies fabulosos, tranquils, de fer el turista, d'estar a l'ampla i acollidora casa, de no fer res qualque estona i de fer moltes coses.
He duit molts de records i molts de bons moments dins la maleta.
Vaig viure 15 dies a la terra de les lavandes i els girasols. A la terra del vi. A la terra dels boscos i de les valls suaus.
He estat amb amigues, que és molt important i l'amistat ha fluit tranquila i present sempre.

Ho repetiré.

dilluns, 8 de juny de 2009

TV3 m'ha respost

Gràcies per fer-nos arribar la seva queixa. Com a Defensor de l’Audiència, encarregat d’atendre les demandes dels espectadors i usuaris dels mitjans de la CCMA, m’he interessat pel que m’expressa. Abans de res li voldria dir que he pogut comprovar que Televisió de Catalunya sempre ha manifestat la vocació d'arribar a tots els països de parla catalana i oferir-los la seva oferta, cosa que demostra la presència continuada durant més de vint anys a les Balears i les Pitiüses i l’arrelament que ha assolit i que, pel que ens manifesta, és profund i intens. Aquesta voluntat no ha canviat, segons he comprovat en converses amb els seus directius, però el marc tecnològic, polític i legal sí que ha canviat i ha provocat la situació que ens exposa.
Val la pena fer memòria per explicar el que està passant. Les emissions de Televisió, quan territoris de parla catalana com les Illes no pensaven a tenir una televisió pròpia, van creuar les fronteres territorials del que la Constitució anomena Comunitats Autònomes amb els seus programes i gràcies a accions de la societat civil, amb iniciatives com les de l'Obra Cultural Balear, va poder ser present a les Balears. Això es va fer en una situació d'al·legalitat, o d’il·legalitat, fins i tot. Pel que fa a Televisió de Catalunya, la llei només atorga la possibilitat de cobrir el territori propi de cada comunitat, en aquest cas Catalunya. Fins ara, com deia, amb una legalitat poc definida, "Televisió de Catalunya" de Catalunya ha estat present, a través de la tecnologia analògica, a les Balears. El pas a la tecnologia TDT ha fet que aquesta presència i relació s’hagi d’adequar a la nova realitat. Per emetre a través de la TDT és necessari disposar de les corresponents freqüències d’emissió, dels MUX o múltiplex. Aquestes freqüències les administren les diferents comunitats autònomes, en aquest cas la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear. Amb la voluntat de garantir la presència de Televisió de Catalunya a les Balears i d’IB3 al Principat, els governs respectius van acordar que ambdós ens autonòmics procedissin a un acord de cessió de freqüències d’emissió, el que es va plasmar amb un acord de reciprocitat i la signatura d’un conveni el 22 de gener del 2009. El conveni actualitza les relacions entre els dos governs en matèria audiovisual i dóna cobertura legal a les emissions de les dues televisions en els dos territoris. Aquesta reciprocitat, però, obliga a respectar el marc legal de l’adquisició de drets d’emissió de produccions adquirides a través de la FORTA la Federació d’Organitzacions de RTV Autonòmiques. Si a través de la FORTA s’obtenen els drets d’emissió de determinats productes, cal respectar les televisions que els han adquirit i no lesionar els seus drets. Si el producte és compartit amb la resta d’emissors autonòmics, TV3 està obligat a no lesionar els interessos d’IB3, per exemple, en l’explotació d’aquest mateix producte al seu territori. Això ha provocat la signatura d’un conveni de reciprocitat que condiciona l’emissió de TV3 a les Illes. Aquesta es la raó per la qual Televisió de Catalunya no pot emetre determinats productes, bàsicament pel·lícules o esdeveniments esportius, a les Illes a més de no interferir en el procés de creixement d’una televisió en parla catalana a les Balears, com és IB3. Aquestes són les raons que fan que l’emissió que es rep a les Balears sigui lleugerament diferent de la que s’emet al Principat i no d’altres.
Moltes queixes qualifiquen el nou
Canal TV3 CAT com a un canal de segona, que no compleix la seva funció, no garanteix el dret a la informació o que dóna als mallorquins el tractament d’estrangers. De fet, ja fa uns mesos, vaig plantejar a la direcció la necessitat de fer un canal respectuós amb els espectadors de les illes, coherent i on no es creessin aquestes situacions indesitjades. Televisió de Catalunyaha creat TV3 CAT, un canal propi, coherent, adequat a tots els territoris de parla catalana, que no lesioni els interessos de les televisions autonòmiques, en aquest cas concret, IB3.
La programació que ofereix TV3 CAT està constituïda bàsicament per programes de producció pròpia, la qual cosa inclou un 80% de la graella que s’emet al Principat. El dret a la informació queda garantit, ja que informatius, programes de producció pròpia, o documentals, entre d’altres, hi són presents. Per emetre són necessaris els canals, les freqüències, i, ara per ara, IB3 només pot cedir una sola freqüència del seu múltiplex. En una fase més avançada de la implantació de
la TDT, un cop s’hagi dut a terme l’apagada analògica i IB3 disposi d’un 2n múltiplex, TVC disposarà de dos canals en aquest segon MUX d’IB3 per difondre el senyal de dos dels seus canals.La solució de la reciprocitat no és l’òptima per aquells per qui, com vostè, TV3 i els seus serveis són la televisió que volen tenir, la que volen veure, i la insatisfacció de no poder rebre tota la producció, aliena o no, crea evidentment un malestar lògic i que mereix tot el respecte. Les raons d’aquest canvi són, però, tècniques i legals, no pas per una manca de voluntat d’oferir el millor als ciutadans balears.
Agraint la seva atenció i esperant que aquestes explicacions hagin estat del seu interès, quedo a la seva disposició.

dimarts, 2 de juny de 2009

TV3 internacional

Sense dir ni ase ni bèstia ens han llevat TV3 i ho han substituit per l'emissió del canal internacional.
TV3 era nostra, formava part de la nostra vida i molts dels seus programes ja eren records nostres.
Pel canal internacional es fan molts dels programes del canal normal, però això no és manera de fer les coses.
Ens tracten com estrangers i, això, senyors, és un gran i greu error

divendres, 15 de maig de 2009

Xesca Ensenyat

Les passejades fins la font Faliva els horabaixes d'estiu.
El bar Bosch, amb hores i converses eternes.
I tots els problemes que vivíemn, quan teníem 17 i 18 anys.
La teva "Ciutat de l'horabaixa" de poemes vius, ple de sentiments i vida.
Les anades a ca'n Josep Mª Llompart i les lectures de poemes.
I l'institut.
L'any que amb la barca de ton pare anàrem a la processó del Carme, a n'u moll, i guanyàrem un premi d'engalanar barques.
I les hores i hores que passàvem parlant i arreglant el món.
No t'oblidaré mai, estimada Xesca.
Les circumstàncies de la vida ens separaren però sempre et tendré present i pensaré en tu i tot el que amb tu vaig viure. Són massa coses, massa moments de vida, per oblidar-los.
Descansa en pau.

dijous, 14 de maig de 2009

Vergonya!

No sé per quines cinc-centes IB3 i TV3 tenen una mena de conveni estrany que permet a IB3 tapar el senyal de TV3 quan li convé.
Pel·lícules, esports: posen el canal cat24 i ja no veim TV3.
Ahir el partit de la Copa del Rei ens el vàrem haver d'empassar per TV1.
L'altre vespre feien "Codigo da Vinci" i, també, senyal tapat.
Almenys es podria explicar com és i el perquè d'aquest conveni!

dissabte, 9 de maig de 2009

Palma ha estat un clam pels drets de la llengua

Arrib a ca nostra espotonada. Una marxa lenta i multitudinària des de la plaça d'Espanya al Parlament fan tenir els peus reblanits.
Però estic molt contenta: Palma ha estat una festa; música per infants a Cort, ball de bot a la Plaça Major i concentració per la cadena humana. El carrer Sant Miquel n'anava ple i fins a les 7 i mitja no hem arribat al Parlament.
I sí, tornarem a vèncer. Perquè l'esperança és grossa i la realitat un clam unànim pels drets de la llengua

diumenge, 3 de maig de 2009

el Barça

Una apoteosi: 2-6 contra el Madrid.
I he recordat l'apoca futbolera de les meves filles (el meu fill, no tan entusiasmat).
Bufandes, gorres, tovalloles, mil coses del Barça. I ens asséiem davant la tele a veure el partit (la veritat és que me varen contagiar (a son pare, no)) amb els nervis a flor de pell. Bamballetes, crits, gols. Era una de les èpoques daurades del Barça: en Guardiola hi jugava. I en Ferrer, i en de la Peña, i en Celades... era el dream team.
A S'Olivera tiraven coets si guanyava el Barça i de ca nostra els sentíem i anàvem a dormir feliços i contents: aquell hivern, com ara, tot eren victòries.

diumenge, 26 d’abril de 2009

Diumenge

Una terrassa des d'on es veu Palma i la badia.
Un arròs de peix molt bo i raoles de jonquillo.
Una tertúlia agradable i viva entre amics.
Un diumenge decapvespre plàcid i tranquil.

dissabte, 18 d’abril de 2009

La Victòria

Dia apacible de primavera.
Horabaixa tranquil, amb nuvolades enfora.
La mar plana, com un plat.
L'aire net, l'ambient suau.
L'immens paisatge de la badia de Pollença que es domina des de La Victòria ens regala visions plàcides, visions conegudes, visions estimades.

divendres, 10 d’abril de 2009

En Jos ens ha deixat

En Kamal -en Jos, en Josep Vivó- ens ha deixat.
El seu tarannà era plàcid: desitjo que hagi trobat la placidesa i que descansi en pau.
Amic generós i cordial.
Jos, sempre et recordaré.

dimecres, 8 d’abril de 2009

De menjues i festes de Pasqua

Un temps emblanquinàvem la casa, abans de Pasqua.
Untàvem les portes de fusta.
Posàvem les clívies florides a l'entrada.
Tota la casa feia oloreta de net.
Menjàvem escabetxo, formatge, bajocada, ous a la neu.
I, clar, panades, robiols i formatjades. I be rostit, el dia de Pasqua.
Ara tenc les clívies (no tantes ni tan guapes) a la terrassa del pis de Ciutat.
Enguany no he fet escabetxo, però sí m'he surtida de formatges diversos.
No hem emblanquinat, però hem fet una neteja general a la casa.
Dissabte faré panades i diumenge anirem a dinar a Pollença: la meva cunyada farà el dinar i els robiols i formatjades.
Tanmateix, l'oloreta de Pasqua és la mateixa.
I que ho digui per molts d'anys!

divendres, 20 de març de 2009

"Primavera infantil" (Blai Bonet)

PRIMAVERA INFANTIL

I

Minyonia amb sol -record!-
Alçant la dolça bandera
de la canyamel primera
pels camins d’aigua de l’hort.
Joc en l’aigua –primavera!-

El joc ara està dins mi.
Tot salta amb la canya verda
i amb tanta festa s’esquerda
el meu pit de xeixa i pi.
L’aigua que me va vestir,
va brollant, i me despulla,
posant túniques de fulla
a l’hort ja de terra esponja

II

Minyonia de bengales.
Pell groga dins els murtrons,
martiritzant gorrions...
Mans petites plenes d’ales.

Aubercocs dins la camisa.
La pell, branca carregada.
Un cop blau. Esgarrinxada.
Visca el salt de la bardissa!

Camp de Maig. Els crits a lloure.
Joc daurat a dins la xeixa.
El cel ja no té la reixa
blanca i grisa del gris ploure.

L’aigua! La roba a volar!
Salts tot nus i esses d’anguila.
La minyonia del mar,
ja nua, verda, tranquil.la...

dimarts, 17 de març de 2009

Mort de Dama

El teatre era ple.
El públic, entusiasmat i entregat.
La representació, fantàstica.
Actors genials.
Destacaria na Mercè Arànega, na Nies Jaume i en Santi Pons.
Vaig sortir amb ganes de tornar a llegir "Mort de Dama". En tenc un examplar de la primera edició dedicat per en Llorenç Villalonga, a qui vaig tenir la sort de conéixer.
Primer amb en Perico Montaner (a través del qual el vaig conéixer), després amb en Jaume Pomar i, finalment, amb el meu home, Andreu Ferrer, anàvem sovint a ca seva a prendre cafè i a passar l'estona a primera hora del capvespre.
Sobretot hi vàrem anar molt de temps n'Andreu i jo perquè, a més, vivíem molt aprop. Vivíem -i jo encara hi visc- al pis dels meus pares, pisos que varen fer a la casa allà on havia viscut Gabriel Alomar.
Podria escriure pàgines i pàgines, d'aquelles trobades. I mil anècdotes. I moments molt agradables amb en Llorenç i la seva dona, Teresa.

diumenge, 15 de març de 2009

Dalt Murada

El sol tímid i l'aire fresquet acompanyen la meva passejada per Dalt Murada, lloc, per jo, únic a Ciutat.
La mar davant i la Seu just darrera me fan aturar a contemplar el paisatge.
Llàstima d'autopista! Però record, encara, quan al que ara és el Parc de la Mar hi volien fer un pàrquink. Un molt hem guanyat.
Silenci, el renou d'enfora dels cotxes sense arribar a fer-se molt notori. Un al·lot feia piragüisme i hi havia com una regata de velers teledirigits. A Ses Voltes feien teatre pels més menuts. Els homes-estàtua encara no hi havien arribat però els turistes matiners ja hi eren presents.
I la tornada, pel Parc de la Mar. La primavera s'hi nota als arbres i flors.
I estan molt bé, els diumenges suaus i tranquils. I el capvespre sol esser llarg i relaxant.

divendres, 13 de març de 2009

He tornat a s'Ermita

Després de més de 8 anys avui decapvespre he tornat a s'Ermita de Valldemossa.
Quina meravella.
Quin plaer veure la mar banyada pel sol ponent.
M'han vengut al cap fets, persones, sensacions.
Però amb molta tranquilitat: la tranquilitat que dóna el pas del temps i fer les coses que em dicta la consciència. La tranquilitat guanyada dia a dia, moment a moment. Però, a la fi, aconseguida.
S'Ermita respirava tranquilitat i pau. I jo era feliç.
I gaudia de mirar la mar banyada pel sol ponent.

diumenge, 1 de març de 2009

Capvespre a n'"U Moll"

Dinàrem a Ciutat d'un menú molt bé de preu i que està bastant bé que fan al bar de Cort.
I partírem cap al Port de Pollença.
U Moll estava preciós: gris, tot gris. I la mar grisa. I el cel gris.
Aquesta grisor apacible i nostàlgica.
Aquesta grisor viscuda tantes vegades.
Un cafè al 1919 i una llarga passejada per devora la mar.
Un capvespre complet.

dilluns, 23 de febrer de 2009

On eres el 23F?

Era dilluns.
Aquell hivern jo feia classes a l'Escola Normal i a l'Institut Joan Alcover i preparava oposicions a l'Escola Normal.
A les 7 començava el nocturn del Joan Alcover i, mentre em preparava, escoltava l'investidura de Calvo Sotelo. Vaig apagar la ràdio i me'n vaig anar cap a l'Institut. A les 6 i mitja tenia la primera classe i, tot just començada ens varen avisar que es suspenien les clsses perquè uns d'ETA havien entrat al Congrés.
Quasi immediatament es va saber que no eren d'ETA, que era la Guàrdia Civil i que, el que es proposava era donar un cop d'Estat.
Me'n vaig anar cap a ca nostra amb molta por, por que va durar quasi tota la nit.
Na Tonina, que tenia 3 anys, tenia angines i son pare i jo vàrem seguir la TV i la ràdio tot el temps.
El lendemà dematí vaig veure per la TV com surtien del Congrés i com s'acabava tot.
Després me'n vaig anar cap a classe amb més forces que el dia abans.
Tot havia acabat bé.

divendres, 20 de febrer de 2009

Dijous llarder

Ahir, amb unes amigues, ens vàrem menjar una ensaïmada amb tallades per cel·lebrar que era el dijous llarder.
Me varen venir al cap altres dijous llarders....
Quan els meus fills eren petits es disfressaven a l'escola i després, a ca nostra, venien les meves nebodes, també disfressades, i ma mare (que vivia amb nosaltres) ens convidava a una ensaïmada amb tallades.
Els nins disfrutaven de la bulla i els grans, també.
Ara són altres bulles però també les disfrutam.
I que les poguem disfrutar molts d'anys!

divendres, 6 de febrer de 2009

La ciutat sota la pluja

No sé com, quan comença a ploure, surten parigües de per tot. On els duu la gent? Semblen caragols que surtin a passejar.
Avui dematí he anat a caminar i he fet una circumvalació llarga del centre de la ciutat. No plovia, encara, però l'aire era fred. La Rambla, carrer dels Oms, carrer Sant Miquel, pel carrer Celázquez i pel carrer Sindicat.
Molta gent, la majoria sense presses i parlant molt pel mòbil.
He trobat els nins d'una escoleta que les mestres duien aferrats a una corda.
I, de sobte, s'ha posat a ploure. Encara era lluny de ca meva i he vengut sota la pluja, sense presses però sense pauses. M'ha agradat banyar-me un poc la cara i he arribada ben fresqueta.

diumenge, 1 de febrer de 2009

Dies suaus, llargs i freds

He entrat al meu bloc i fa quasi dos mesos que no hi he escrit res.
Aquest hivern estic com a xafada.
Coses molt importants passen al meu entorn i les visc amb preocupació, ganes i delit.
I no em vénen les ganes d'escriure.
I els dies passen suaus, llargs i freds.
I el viure és agradable i tranquil.