Follow by Email

divendres, 15 de maig de 2009

Xesca Ensenyat

Les passejades fins la font Faliva els horabaixes d'estiu.
El bar Bosch, amb hores i converses eternes.
I tots els problemes que vivíemn, quan teníem 17 i 18 anys.
La teva "Ciutat de l'horabaixa" de poemes vius, ple de sentiments i vida.
Les anades a ca'n Josep Mª Llompart i les lectures de poemes.
I l'institut.
L'any que amb la barca de ton pare anàrem a la processó del Carme, a n'u moll, i guanyàrem un premi d'engalanar barques.
I les hores i hores que passàvem parlant i arreglant el món.
No t'oblidaré mai, estimada Xesca.
Les circumstàncies de la vida ens separaren però sempre et tendré present i pensaré en tu i tot el que amb tu vaig viure. Són massa coses, massa moments de vida, per oblidar-los.
Descansa en pau.
Publica un comentari a l'entrada