Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dimarts, 20 de novembre del 2012

Johanna Greulich canta a ca nostra




Vaig repetir la meva experiència amb els concerts organitzats per "Cultura a casa".
Diumenge 18 de novembre la soprano Johanna Greulich va fer un concert a ca nostra, enmarcat dins el XXXIII Encontre Internacional de Compositors.
Per jo fou un honor acollir aquest acte. I Johanna em va deixar amb molt bon gust de boca, com cantant i com persona. No me faria res repetir.
Per ella, per Cultura a casa, els organitzadors, i per l'Encontre de Compositors.


No parlaré del recital perquè em va superar totalment i em va entusiasmar. Això correspon als crítics de música. M'he quedat amb ganes d'escoltar-la més vegades,

El paper de Cultura a casa crec que és important,ja, per la cultura de Mallorca, amb tots els actes que organitza.

Vos recoman que visiteu el seu web http://culturaacasa.wordpress.com/

Aquesta gent jove, emprenedora i entusiasta ja fa camí. I el que farà.

dissabte, 10 de novembre del 2012

n'Aina


A les dues en punt has arribat al món.
Coloret de rosa, petita, rodoneta ets la darrera incorporació a la família.
Molt desitjada i molt esperada t'ha costat néixer. Però ara ja ets aquí. Ja ets, per sempre, amb ton pare i ta mare. I tota la família t'estimaren i te recolzarem sempre.

Aina, has arribat amb els primers freds i les primeres boires.
Has arribat a un món difícil, però tots t'ajudarem i te comprendrem. I farem tot el possible i l'imnpossible perquè siguis feliç.
Ets la nostra petita, la nostra nina estimada i desitjada.
Bastava veure la cara de satisfacció ded ton pare i ta mare per saber que sempre, passi el que passi, t'estimaran molt i viuran per tu.
I les padrines.
I els padrins.
I l'oncle i les ties.
Petita i indefensa has arribat entre nosaltres.
Molt benvinguda, Aina: sempre t'estimarem.

divendres, 2 de novembre del 2012

El dia dels Morts

No sé quants d'anys teníem, però érem petits.
El ble de l'animeta d'oli cremava tota la nit de l'1 al 2 de novembre.
I les campanes de l'església, dins la fosca del poble, tocaven a mort sense aturar.
El dia de Tots Sants era un dia alegre, festiu.
El dia dels Morts l'ambient era trist.
I la nit anterior, també.
El dematí anàvem a tres misses, una darrera l'altra: sortíem i tornàvem entrar a l'església per la següent. I així, fins a tres vegades.
Era l'únic dia de l'any que el capellà tenia permís per dir tres misses i, no sé per què, es feien seguides.
I la pregunta era la mateixa a totes les boques: "Ja has anat a les tres mises?"
A ca nostra mai hem estat d'anar al cementiri ni de dur-hi flors. Però era dia 2, i no dia 1, que la gent hi anava.
No record haver-hi anat cap any.
Només, qualsevol dia, hi anàvem i, abans de partir, ma mare agafava uns geranis i qualsevol flor del corral i les posava damunt la tomba familiar.