Follow by Email

dilluns, 22 de juliol de 2013

I Festival domèstic necessita mecenes




Cultura a casa va presentar al terrat el I Festival domèstic que es durà a terme a Palma del 19 al 29 de setembre, per tal de celebrar el primer any de la seva existència.
I ho va fer, amb un fantàstic concert de jazz, al terrat dijous passat.
Vaig demanar permís al veïnats i digueren tots que sí encantats. Tots hi pujaren.


Ja he tengut d'altres experiències amb actes de Cultura a casa. Sempre han sortit bé i els organitzadors s'han cuidat de tot i ho han deixat, després, tot al seu lloc.

Aquí us podeu informar del que pretenen amb aquest Festival domèstic:


http://culturaacasa.org/i-festival-domestic/


I aquesta és la primera foto que sortí a la premsa presentant aquest festival:


Però, clar, per un aconteixement d'aquest envergadura necessiten ajuda econòmica. I per això, a través de Verkami, cerquen mecenes, amb aportacions des de 5 euros.
Queden 12 dies per poder-hi fer aportacions. I, si els voleu i podeu ajudar ho podeu fer des d'aquí:

http://www.verkami.com/projects/5894-i-festival-domestic-cultura-a-casa

diumenge, 21 de juliol de 2013

Esperar què?


Estic molt, massa, cansada d'esperar un canvi.
De cada dia la situació és més insuportable i aguantable.
A la meva jOventud ja vaig viure el franquisme. I ja hi tornam esser!
I quin canvi espero?
La veritat és que se me fa difícil concretar-ho.
Que s'acabi, ja!
I que deixem de parlar-ne.
I que oblidem el Círculo Balear i els seus seguidors.
I els consellers
I el President.
Tenim dret a un altre tipus de vida.
Ja es fa massa llarg i sembla que estam a un camí sense sortida.

dissabte, 13 de juliol de 2013

Jaume Pomar, l'amic.


(A un sopar a ca nostra amb més amics, a la dreta amb barba, amb qui després seria el meu home)

Era un gran poeta. Això ja s'ha dit als mitjans de comunicació i a diversos escrits.
Però per jo era, sobretot, un amic.
Era previsible que ens deixàs en qualsevol moment. I ja ha arribat la seva desaparició física per sempre.

El vaig conèixer una nit de Cap d'Any del 1974. Féiem una festa a ca nostra (els pares eren a Pollença) amb amics i hi va venir, no sé com, amb en Joan Miralles i na Coloma Cabot. I, des del primer moment, vàrem començar a xerrar. I parlàrem tota la nit. El meu germà i la meva cunyada varen arribar a les tantes i encara parlàvem de poesia davant la xemeneia.
El vaig veure i parlar molt fins que em vaig casar. Vaig començar una altra vida i només ens telefonàvem de tant en tant.

I, quan em vaig divorciar, ho va saber i aquella temporada -per jo mala de passar- en Jaume me feia sortir i anar a llocs. Me va ajudar molt.
Ens trobàvem, el capvespre, al Diplomàtic, i parlàvem i parlàvem.


Abans d'això i des del 74 mateix, solia venir a ca nostra a prendre cafè. Ell i mon pare parlaven de moltes coses. Després solíem anar al bar del Saratoga.
Em féu conéixer el Bruseles que, per jo, va esser una meravellosa experiència.
Havia acabat d'arribar d'estudiar a Barcelona i la veritat és que, després de tres anys, coneixia molt poc la vida de Palma.
Quan vaig publicar "Taules de marbre" en Jaume escrivia a la Última Hora i me va fer la primera entrevista de la meva vida al bar Formentor.
També li he d'agrair que em presentàs n'Andrés Sánchez Pascual, aleshores director de l'Escola Normal, perquè fou així com vaig trobar feina. El gener del 75 hi començava a fer classes de català i ja hi vaig quedar per tota la vida.Devers el 85 vaig passar al Campus de la UIB, al Departament de Filologioa espanyola.

El record d'en Jaume per jo és agradable i molt amistós.

El vaig veure un parell de vegades quan ja estava malalt i sempre el trobava animat i positiu.
Quan la seva enfermetat se va agreujar va deixar ca seva de la Plaça Major i va anar a una residència. Parlàvem sovint pel mòbil. Poc temps perquè ell estava, reralment, molt mala ment físicament. Però sempre va creure que superaria la seva enfermetat. I no ha estat així, com era d'esperar.
Els darrers dies vaig poder parlar amb la seva al.lota, que el va cuidar tot el temps. Me va dir que estava sedat i que havia deixat escrit que no volia que se fes pública la seva mort.

Jaume, sempre te recordaré en les teves paraules i els teus poemes.
Descansa en pau.



dimarts, 9 de juliol de 2013

Primer Festival domèstic "Cultura a casa"




Són joves i tenen molt d'entusiasme.
Treballen per la Cultura i això sempre és important.
Amb molts pocs recursos i amb moltes ganes començaren l'aventura de "Cultura a Casa" el setembre de l'any passat.
Tenc el gust de poder dir que a ca nostra hi feren el segon concert amb BOSQUE ADENTRO.



I, més envant, n'hi repetiren dos més.
El primer de FEE REEGA


I el de JOHANNA GREULICH



I ara, per commemorar el seu primer aniversari, es proposen dur a terme un Festival domèstic del 19 al 29 de setembre.
Per a poder-ho fer han obert el seu projecte a Verkami i, clar, es cerquen mecenes.
Els ajudam un poc?
A

http://www.verkami.com/projects/5894-i-festival-domestic-cultura-a-casa

ho podem fer, amb aportacions des de 5 euros.