Follow by Email

diumenge, 24 de novembre de 2013

Réquiem per "La bruixa Lonieta"


Fa uns dies vaig demanar per comprar exemplars de "La bruixa Lonieta" a Edicions Cort.
Idò la meva bruixa ja no existeix: se'n va anar -sense granera- amb el concurs de creditors.
Vaig escriure la bruixa a Valldemossa en una setmana amb un Mac Classic, dins l'habitació d'abaix.
Vaig gaudir molt fent-ho i llegint-la i llegint-la.
On deu esser la meva bruixa?
Estic trista.
I no només per "La bruixa Lonieta"

diumenge, 17 de novembre de 2013

Petita i personal visió d'en Benjamí Villoslada




Mantenim una bona amistat des de fa anys. No ens veim massa, però som bons amics.
El vaig conéixer el 96. Virtualment, clar.
Ell vivia a Calafell i jo a Valldemossa. I ens trobàrem per Internet. Coincidíem a la llista de correu "Internauta" , de tan bona memòria i de la que guard molts bons records i moltes persones. Ricard Vaqué: no te n'escaparàs que un dia expliqui la història dels filtres :-D
És mallorquí i sempre s'hi ha sentit. Potser per això començàrem a escriure'ns i parlàvem de Mallorca i de coses diverses de la vida.
Moltes vegades li escrivia des de la UIB i record que tenia un programa de correu que es deia "Ean", complicadíssim. A ca nostra utilitzava l'Eudora.
En Benjamí ja havia començat amb el seu blog "bitassa". Aquesta paraula sempre m'ha agradat molt i jo li deia que l'havia de patentar. Trobava -i trob- que era una gran troballa. El que no sé ni he sabut mai és si les paraules es poden patentar. En pàrlàrem molt, de la seva "bitassa".
No record exactament quan ens vàrem desvirtualitzar. Potser fou a un sopar a Ca'n Marió (Amb na Núria -la seva dona- i n'Andreu -el meu home-) I n'Arnau acabat de néixer. Potser fou un poc abans que vingueren a ca nostra quan l'aigua ens havia destrossat molts de marges i el camí era ple de pedres.
Un dia férem una fabulosa calçotada. Na Núria va fer la salsa i son pare d'en Benjamí li va fer arribar de Reus caramulls de calçots.
Férem foc enmig del camp i armàrem una "rejilla" per torrar, férem fotos -no en tenc cap- ens ho passàrem bé i els nins -els seus i els meus- disfrutaren.
Quan em vaig separar fou un puntal de recolzament per jo. Anava a Sineu, a ca seva, quan volia. I solíem anar a menjar una paella de bacallà. N'Oriol ja tenia accent sineuer.
Vaig viure el neixement de Menéame. I el seguia a la ràdio i a la televisió.
No parlaré dels seus coneixements i de la seva manera tan clara d'explicar-los. Ni dels seus articles,
Ara quan ve a Mallorca si podem ens veim. Li dec una llampuga al forn, però ja serà el setembre qui ve.
Vaig conéixer n'Anne Sophie i és una persona meravellosa.
Noméss vull afegir una cosa: Benjamí VIlloslada i Gil: Has d'escriure més!

diumenge, 10 de novembre de 2013

Records de la Fira de Pollença


Quan era petita esperava la fira amb una gran il.lusió.
Venien els "caballitos", que se posaven davant ca na Tonina Salas.


Just enfront, davant ca n'Olesa, també a la plaça, se posaven les barques on ens gronxàvem hores i hores.


Hi havia un teatret de teresetes.

I tómboles.


ELs fireros ja havien arribat i venien torró, avellanes, coco... i qualque jugueta.
Les drogueries i les botigues de juguetes treien al carrer coses per vendre.
Anava amb nunare als fireros a comprar torró per després de dinar i solíem menjar llom amb col i bunyols, a vegades comprats a la xurreria acabats de fer i a vegades fets a casa.

A mon pare li agradaven tant els cotxets de xoque que hi duia en Miquel, molt petit, per poder colcar ell, I deia: "és que al nin li agraden molt".


I firàvem coses: una giradora nova, un colador, soperes i greixoneres. I una jugueteta.
Anàvem a la tómbola amb mumare i un any me varen tocar 4 pepes!
I el capvespre féiem voltes i voltes amb les amigues. Si dúiem doblers colcàvem o anàvem a les teresetes. I si no en dúiem miràvem, jugàvem i voltàvem per Plaça,

Molt a principis dels 60 va venir el "balancé" i fou una revolució, L'atracció quasi màgica.

divendres, 8 de novembre de 2013

Paraules per n'Aina


Aina, petita, avui fas un any.
Te diré poques coses, que les padrines a vegades som pesadetes.
T'estim molt, si encara no ho saps ho sabràs sempre.
Te desig que siguis una persona lliure. Una persona lluitadora, inconformista. Una persona justa
Una persona tan viva i entramaliada com ara.


Sa padrina de Palma avui, que fas un any, se n'ha recordat que té un bloc. I que hi havia d'escriure.
Escriure per tu. Escriure pels teus pares. Escriure pels teus oncles i tia. Escriure per la teva cosina Klara, que neixerà ben prest.
I per tots els infants com tu.
Infants que heu nascut a una època molt difícil. Però, Aina, encara que en esser gran t'ho diguin, no ens hem rendit ni ens rendirem mai per pròpia voluntat.

Te'n vas per davall la taula, no saps estar quieta.
La teva mirada em fa viure.
Els teus ulls són presents sempre.
La teva cara riolera em dóna força i vida.

I això i més coses te diria.

Sa padrina de Palma estarà sempre al teu costat.
I t'estim i sempre t'estimaré.
Compta amb jo, Aina!