Follow by Email

diumenge, 17 de novembre de 2013

Petita i personal visió d'en Benjamí Villoslada




Mantenim una bona amistat des de fa anys. No ens veim massa, però som bons amics.
El vaig conéixer el 96. Virtualment, clar.
Ell vivia a Calafell i jo a Valldemossa. I ens trobàrem per Internet. Coincidíem a la llista de correu "Internauta" , de tan bona memòria i de la que guard molts bons records i moltes persones. Ricard Vaqué: no te n'escaparàs que un dia expliqui la història dels filtres :-D
És mallorquí i sempre s'hi ha sentit. Potser per això començàrem a escriure'ns i parlàvem de Mallorca i de coses diverses de la vida.
Moltes vegades li escrivia des de la UIB i record que tenia un programa de correu que es deia "Ean", complicadíssim. A ca nostra utilitzava l'Eudora.
En Benjamí ja havia començat amb el seu blog "bitassa". Aquesta paraula sempre m'ha agradat molt i jo li deia que l'havia de patentar. Trobava -i trob- que era una gran troballa. El que no sé ni he sabut mai és si les paraules es poden patentar. En pàrlàrem molt, de la seva "bitassa".
No record exactament quan ens vàrem desvirtualitzar. Potser fou a un sopar a Ca'n Marió (Amb na Núria -la seva dona- i n'Andreu -el meu home-) I n'Arnau acabat de néixer. Potser fou un poc abans que vingueren a ca nostra quan l'aigua ens havia destrossat molts de marges i el camí era ple de pedres.
Un dia férem una fabulosa calçotada. Na Núria va fer la salsa i son pare d'en Benjamí li va fer arribar de Reus caramulls de calçots.
Férem foc enmig del camp i armàrem una "rejilla" per torrar, férem fotos -no en tenc cap- ens ho passàrem bé i els nins -els seus i els meus- disfrutaren.
Quan em vaig separar fou un puntal de recolzament per jo. Anava a Sineu, a ca seva, quan volia. I solíem anar a menjar una paella de bacallà. N'Oriol ja tenia accent sineuer.
Vaig viure el neixement de Menéame. I el seguia a la ràdio i a la televisió.
No parlaré dels seus coneixements i de la seva manera tan clara d'explicar-los. Ni dels seus articles,
Ara quan ve a Mallorca si podem ens veim. Li dec una llampuga al forn, però ja serà el setembre qui ve.
Vaig conéixer n'Anne Sophie i és una persona meravellosa.
Noméss vull afegir una cosa: Benjamí VIlloslada i Gil: Has d'escriure més!
Publica un comentari a l'entrada