Follow by Email

dimecres, 25 de desembre de 2013

L'Abuela

Pasades les 5 del capvespre has deixat d'existir, abuela.
Discreta, com sempre.
Sense donar creu, com al llarg de tota la teva vida.
Maria, eres sa mare de la meva cunyada Antònia, però des de sempre tota la família et vàrem dir l'abuela.
Dona valenta, decidida i treballadora vares estimar sempre amb locura i generositat la teva única filla Antònia, el teu gendre Miquel i les teves nétes Joana i Maria. I després els homes de les nétes i els fills de les nétes. I a jo. I jo a tu.
Morir sempre és trist, però morir el dia de Nadal pareix que encara ho és més.
T'enyorarem molt, abuela, i pensarem i parlarem de tu moltes vegades.
El primer dia que vaig venir a dinar a ca teva -n'Antònia i en Miquel encara festejaven- ens feres unes albergínies farcides fabuloses. Sempre les he recordades. I després n'he menjat tantes vegades.....
I sempre vares esser present a la meva vida. Quan mon pare se va morir vares tenir les teves nétes i les meves filles a ca teva un parell de dies.
Quan n'Andreu i jo ens vàrem casar vares ornar l'església de flors. I també el buffet del sopar. Quan els meus fills feien la primera comunió tu també feies els rams.
M'agradaria despedir-me de tu i no sé com fer-ho.
Procuraré fer-ho discretament.
Sempre et tendrem present.
Descansa en pau.


divendres, 20 de desembre de 2013

Posem llaços a les finestres


Posem llaços i símbols a les finestres i balcons.
No queda més remei si volem continuar defensant les nostres llibertats.
Defensam i recordam així la nostra identitat de poble i de persones.
I la nostra dignitat, darrerament tantes vegades trepitjada i menyspreada.
No volem renunciar ni oblidar la nostra història personal i col.lectiva.
En el meu cas, a més, ho faig com un petit homenatge a mon pare, Francesc Serra de Gayeta i d'Asprer que, gràcies a un aleshores joveníssim Tomeu Lamo, ja el 75, éstà enterrat amb un llaç quatribarrat.


I en record i homenatge al meu avantpassat Francesc d'Asprer i Talrich, nascut a Sant Joan de les Abadesses i mort al setge de Barcelona dia 7 d'agost de 1713. Del qual diu la Vikipèdia:

"Francesc d'Asprer i Talric (? s.XVII - Barcelona 1713) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola. Destacat austriacista, participà en la presa de Barcelona l'any 1705. Fou nomenat Governador de Tarragona i assolí el grau de General de Batalla.
Després de la retirada per motius de salut del Coronel Cordelles, el General de Batalla Asprer fou posat al front del Regiment de la Ciutat de Barcelona el 29 de juliol de 1713. Però poc més d'una setmana després, el 7 d'agost, el Coronel Asprer caigué abatut i morí. Probablement és enterrat al Fossar de les Moreres."
I a qui Carles d'Àustria concedí el títol de Comte de Fogonella.

dimarts, 3 de desembre de 2013

Na Klara


Petita meva, petita nostra, t'ha costat molt néixer i també ha costat molt a ta mare.
Però des d'ahir vespre ja ets amb nosaltres.
Els teus padrins polonesos han pogut saber del teu naixement només per telèfon: més envant vendran a veure't.
Ets de Consell perquè allà hi viuen els teus pares i perquè allà t'hi inscriuran.
Blanqueta, rosseta.... ja ets aquí. Ja ets a Mallorca, la terra de ta mare i allà on heu vingut a viure per sempre. Parlaràs polonès i català. I anglès, que és la llengua en què s'entenen ton pare i ta mare.
Molt ploradora. Shit, calla un poquet, reina meva, i dorm com has fet tot el dematí.
T'ha duit un fred gèlid, com a la teva cosina Aina l'any passat.
I el canvi de lluna. Avui no hi ha lluna i la nostra lluna ets tu.
T'he de regalar un arbre per sembrar al corral, però encara estam triant quin ha d'esser.
T'estim ja fa temps i ara que ets amb nosaltres t'estim més, encara. Sempre t'estimaré i sempre tendràs la padrina al teu costat.
Benvinguda al món, Klara, un món que et desig amb totes les meves forces sigui millor que el que hem viscut nosaltres i, sobretot, millor del que vivim ara.
Estic convençuda que tu ajudaràs a fer-ho possible.