Follow by Email

dimecres, 25 de desembre de 2013

L'Abuela

Pasades les 5 del capvespre has deixat d'existir, abuela.
Discreta, com sempre.
Sense donar creu, com al llarg de tota la teva vida.
Maria, eres sa mare de la meva cunyada Antònia, però des de sempre tota la família et vàrem dir l'abuela.
Dona valenta, decidida i treballadora vares estimar sempre amb locura i generositat la teva única filla Antònia, el teu gendre Miquel i les teves nétes Joana i Maria. I després els homes de les nétes i els fills de les nétes. I a jo. I jo a tu.
Morir sempre és trist, però morir el dia de Nadal pareix que encara ho és més.
T'enyorarem molt, abuela, i pensarem i parlarem de tu moltes vegades.
El primer dia que vaig venir a dinar a ca teva -n'Antònia i en Miquel encara festejaven- ens feres unes albergínies farcides fabuloses. Sempre les he recordades. I després n'he menjat tantes vegades.....
I sempre vares esser present a la meva vida. Quan mon pare se va morir vares tenir les teves nétes i les meves filles a ca teva un parell de dies.
Quan n'Andreu i jo ens vàrem casar vares ornar l'església de flors. I també el buffet del sopar. Quan els meus fills feien la primera comunió tu també feies els rams.
M'agradaria despedir-me de tu i no sé com fer-ho.
Procuraré fer-ho discretament.
Sempre et tendrem present.
Descansa en pau.


Publica un comentari a l'entrada