josep maria llompart, l'amic

Fa ja 20 anys que ens deixà un dematí, sobtadament.
Uns dies abans ens trobàvem a ca seva per tal de veure i revisar les darreres proves del seu llibre "Camins", selecció de poemes feta per ell mateix pensant en infants i joves per a Edicions Cort.
I el dematí que va morir jo havia quedat a l'editorial amb en pere muñoz, per tal de coordinar la presentació de "camins" amb l'obra cultural balear. Em va telefonar i em va donar la nefasta nova.
El vaig conéixer de molt joveneta quan, gràcies a les tertúlies que ell i n'Encarna organitzaven a ca seva, em començava a introduir al món cultural i literari de Palma.
Vaig fer el primer curs de Filosofia i Lletres al Lul.lià i vaig tenir la immensa sort que fos el meu professor de Literatura Catalana. Record perfectament les seves classes, a l'aula 13, entusiastes i plenes de saviesa i bon humor.
L'amistat va anar més enllà. Anys després coincidia amb n'Encarna Vinyes a l' Escola Normal i ens férem bones amigues.
Varen venir tots dos a les meves noces, a Pollença, i varen gaudir de la festa.
Amb en Pep ens trobàvem sovint, ell camí de l'editorial moll, i conversàvem molt.
havien vengut a ca nostra, a Palma i, temps després, a Valldemossa.
nosaltres anàvem a ca seva, a deià, amb els nins.
Tot ja s'ha dit sobre josep maria llompart. Però no podia ni volia deixar passar els 20 anys de la seva mort sense recordar-lo aquí.
No diré res nou.
et recordam Pep, amic.
et seguirem sempre, Pep lluitador.
i continuarem fent-te viu a través dels teus poemes.
Pep Llompart es mantingué sempre fidel al servei d'aquest poble.