Follow by Email

diumenge, 23 de febrer de 2014

Ai, les nétes...


Darrerament faig molt de padrina. I això m'omple de goig.
Ahir n'Aina i na Coloma vingueren a ca nostra. Dinàrem junts en Miquel, en Toni, na Coloma i jo.
N'Aina jugava i caminava d'una banda a l'altra. Va menjar quiche i li va agradar molt.
Després va dormir i els grans férem tertúlia amb una molt agradable companyia.
Ara -a més, clar, dels fills- n'Aina i na Klara són la meva vida.
Després d'una època molt obscura i que ja no recordo ara les disfrut amb tranquilitat i molt d'amor.
Vull per elles una vida en llibertat i justícia. I per això lluito.
Aina, petita, el teu somriure i la teva cara -exactament igual a la de ta mare quan tenia la teva edat- són la meva vida. I les teves "xerrades".
Per elles,pels seus pares i per en Miquel:


I sí, tornarem a véncer!



Publica un comentari a l'entrada