.
Avui, dia de Sant Pere, patró dels pescadors, me vénen ganes parlar d'u Moll. U Moll tan estimat i tan viscut. I tan canviant darrerament.
U Moll on he nedat i gaudit de la mar tantes i tantes vegades a l'ombra dels pins que se'n va dur una tempesta un any el dia de la Fira.
U Moll on ara no hi sé nedar perquè l'aigua de la mar és teba i térbola.
U Moll, recorregut per terra i surcat per mar tantes i tantes vegades.
U Moll on veia enlairar-se hidroavions i amarar just ran de les barques.
U Moll on els pescadors arreglaven les seves xarxes, els dies de mal temps, damunt u varadero o, abans, davant les seves cases.
La badia més guapa del món, com deia sempre en Miquel quan hi entràvem en el "Furó", la badia més estimada i la badia que m'ha donat més satisfaccions. La badia des d'on es veu Pollença i el Puig. La nostra badia.
La badia per on abans surcaven les meravelloses barques dels nostres avis que anaven a navegar fins a Cala Murta, Formentor, u Caló o, simplement, a la Punta de l'Avançada.
I que ara surquen velers, llanxes ràpides, bots i, sempre, l'entranyable llaüt.
Molts d'anys, pescadors, en el dia del vostre patró. Que molts d'anys pogueu tornar a terra, ben carregats i dient "aquesta és la badia més guapa del món".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada