Follow by Email

dimecres, 11 de març de 2020

El coronavirus i la "guerra del Golfo"

Que hi ha un virus molt contagiós no es pot negar.
Que hi ha un alarmisme general tampoc no es pot negar.
I que aquest alarmisme provocarà una crisi, crec que tampoc no es pot negar.
Pens, però, que serà i és ja una crisi, per dir-ho de qualque manera, "autoprovocada".
El Mallorca-Barça n'és, només, un exemple proper. Conec la persona que té la concessió dels xiringuitos de l'estadi i per ella i els seus empleats ha suposat una gran pèrdua econòmica.
Si els hotels no obrin, a Mallorca es perdran molts de llocs de feina.
Si a Madrid tanquen les escoles, els pares què fan amb els nins? Els que no tenen padrins o els padrins estan en edat productiva, hauran de deixar la feina provisionalment? Els tornaran agafar? Més pèrdues.
Si s'han suspès les Falles de València, què en deuen pensar els restaurants, bars, hotels... que s'omplien i suposaven ingressos i molts de llocs de feina?
I podria escriure una llarga i gran llista de preguntes sense resposta o amb la resposta: pèrdua de treball, pèrdua de ventes, crisi....
Per no caure amb els fets i decisions que me provoquen un somriure quasi sarcàstic, com és ara la prohibició de donar-se la pau a les misses o que el Papa celebri l'àngelus dels diumenges i les misses públiques previstes per televisió o totes aquelles esglésies que han fet retirat l'aigua beneïda o que el primer congressista que ha agafat el coronavirus sigui de Vox, partit que va en contra de la Sanitat Pública quan la majoria de companyies Privades d'assegurances de salut han anunciat que no tractarà la gent infectada de coronavirus.....

Les notícies d'avui parlen de l'acaparament als supermercats.
I aquí ve, ara, parlar de la relació entre el coronavirus i la guerra del Golfo.
Segurament molts dels que llegireu les meves paraules ni l'heu viscuda ni n'heu sentit a parlar: fa ja molts d'anys.
Aleshores, sobretot a les Illes, es va anar creant una psicosi alarmista: si dura, no hi haurà petroli,  si no hi ha petroli, no vindran vaixells; si no vénen vaixells no ens duran provisions....I venga donar voltes a les tertúlies, a les cases, no record ara si la qüestió de la "possible" no vinguda de vaixells i mancança de diversos productes va arribar als diaris. Però sí a moltes persones, entre elles jo mateixa, que hi vaig caure amb les quatre potes.
Les meves amigues amb fills petits i en edat escolar en parlaven continuament i ho feien i jo també ho vaig fer: acaparar, acaparar i acaparar com ara fa molta gent.
Pryca -l'actual Carrefour- era ple de persones amb carrets plens d'aliments com llegums, arròs, sucre, sal, oli, llet, conserves diverses.... sabó, gel, xampú.....igual, ben igual que ara. I a les farmàcies, venga despatxar esperit, xampú per combatre els possibles pois, cotó, gasses, mercromina, esparadrap, tiritas.....
La famosa guerra va acabar aviat.
I molts de rebosts, entre ells el de ca nostra, ple d'aliments que esperaven -ben col.locats als prestatges- que els habitants de la casa els consumissem.
Feia ja un any que aquella guerra havia acabat i a ca nostra hi feia feina na Dori, ara ja amb devers 90 anys, persona entranyable per tots els de casa i amb qui mantenim el contacte sempre que podem tant els meus fills com jo.
Quan no sabíem què havíem de fer per dinar, na Dori deia sempre:"podemos comer la Fabada del Golfo" o "podemos comer los callos del Golfo" o "haremos albóndigas con tomaste del Golfo"..... i això encara ens fa riure quan parlam d'ella i amb ella.
I sí, vàrem menjar durant bastant de temps, coses "del Golfo", a ca nostra.





4 comentaris:

Lectora corrent ha dit...

Dius que "la prohibició de donar-se la pau a les misses o que el Papa celebri l'àngelus dels diumenges i les misses públiques previstes per televisió o totes aquelles esglésies que han fet retirat l'aigua beneïda" et provoca "un somriure quasi sarcàstic". Per què? Són decisions assenyades, tenint en compte la manera com es propaga aquest virus. De fet, jo prohibiria sempre això de sucar els dits a la pila de l'aigua beneïda. No sé si se n'ha fet mai algun estudi, però deu ser una bona mostra de la diversitat microbiana en la població que freqüenta cada església.
I les decisons de suprimir activitats que reuneixen moltes persones, de vegades milers, també són molt assenyades. A la llarga, és possible que el nombre total de persones infectades sigui la mateixa, però per al sistema públic de salut no és el mateix que es concentrin en un període de temps curt --com podria passar si no es prenguessin aquestes mesures--, que podrien col·lapsar el sistema o que els casos es donin en un període més llarg. En una representació gràfica, el nombre de casos totals al llarg del temps que dura l'epidèmia adopta la forma de campana de Gauss. Si no es fa res per evitar contagis, la campana és estreta i molt alta. Si es prenen mesures com l'actual, la campana és molt més ampla (els casos s'allarguen més en el temps), però també molt més baixa, perquè no es concentren en un període curt de temps.
Deixem que siguin els epidemiòlegs els qui marquin les pautes i assessorin els governs en la gestió d'aquesta pandèmia.

Moments ha dit...

Mercè, moltes gràcies pels teus comentaris tan assenyats com tot el que escrius sempre.
He emprat la paraula "sarcàstica" i reconec que potser no és l'adecuada. És a mi personalment que em provoca aquest somriure com li vulguis dir perquè no vaig mai a missa. Quina paraula me proposaries i la canviaré?
Gràcies,
Joana

Lectora corrent ha dit...

Joana, sóc jo que no havia entès el sentit del teu comentari. Em pensava que et provocava el somriure sarcàstic perquè pensaves que no valia la pena, que encara que se seguís fent no passaria res. Potser n'havia fet una lectura massa ràpida.

Moments ha dit...

Totes les mesures, ara, no només valen la pena sinó que són necessàries, crec.
Gràcies, Mercè.