Follow by Email

dimecres, 29 de juliol de 2020

Dia 2 d'agost sempre serà el dia de la Patrona

Hi hagi actes festius o no, siguem a Pollença o no, estiguem trists o contents, sempre per tots els pollencins dia 2 d'agost de cada any serà el Dia de la Patrona.
Crec que tothom, a nivell personal i per un motiu o altre, hem passat al llarg de la nostra vida qualque Patrona trista.
I enguany -maleït 2020- és una Patrona trista per tots nosaltres.
I se nota pel carrer.
I se palpa en tot moment.
I quasi no hi ha banderes als balcons.
I.....afegiu el que volgueu.
És una Patrona trista i amb molt de respecte i record per l'ingent quantitat de persones que han sofert  aquest puta virus, per tots els morts que ha provocat i per tots els seus familiars, coneguts i amics.
Dilluns horabaixa vaig sentir, escoltar i veure un passa-carrers. I tot l'ambient era trist i amb molt poca gent: fins i tot la seva música no me va sonar tan alegre com els altres anys.
El dia de Santa Aina a les 2 del migdia sempre els que encara no havíem vingut per la Patrona teníem un sentiment especial. Quan encara no es feien les Canonades, les campanes de la parròquia sempre varen repicar -en Pep "Guineu" n'era l'encarregat- i després posaven al campanar -crec que ho feia en Miquel March- a través d'uns micrófons cassets amb música com De mil-i-cinc-cents moros, Puix Patrona, Visca Pollença, L'Alborada.... I aleshores, quan el pare dels meus fills, els nins i jo veníem cap a Pollença dia 26 el capvespre i ja quedàvem aquí tot el mes d'agost, en Miquel germà telefonava sempre un poquet abans de les 2: "Au, deia, perquè escolteu repicar". Més tard arribàvem i tots ja hi érem: ca n'Asprer era ben ple, no només de persones, també d'estimació, de sentiments, de ganes de festa...
I els anys -ben pocs, crec que dos o tres en tota la meva vida- que, per un motiu o altre, no he pogut venir, de matinada els alegres sons de l'Alborada eren dins jo i a les 7 de dia 2 recordava i sentia la calor dels meus carrers i us puc ben assegurar que sentia dins el meu cor les campanes tocant a foc i el crit esgarrifós den Joan Mas. I tenia pell de gallina...
Enguany per jo serà una Patrona doblement diferent i trista: pel covid-19 i per la falta d'en Toni.
Però dia 2 de ben segur que serà el dia de la Patrona.
I els meus sentiments i records tornaran a sortir, com varen sortir, ja, dia 26 a les 2.
I així cada any. Passat, present i futur.
Visca la Patrona!
Visca Pollença!
Molts d'anys per tothom!



Cap comentari: