dimarts, 3 de novembre de 2020

Records infantils de la Fira

La Fira me duu gust de torró i oloreta del fum de les xemeneies enceses que impregnava els carrers, el renou estrident de les tómboles que posaven a Plaça, davant ca n'Aixertell (ara "Il Giardino"), els colorins i renous -aleshores alegres- i la il.lusió de les atraccions, posades ja feia dies entre ca u Lloro, ca n'Olesa i ca na Tonina Salas (ara "La Merceria").

La Plaça era plena de fireros. 

Torró fort o fluix, no en coneixíem d'altre.

Coco, avallanes, castanyes, xufes.....

En bon dematí en Miquel germà i jo anàvem a donar els molts d'anys a ca la tia Joana de Can Rull, germana del meu padrí patern. Na Bàrbara i na Miquela preparaven el dinar i anàvem a veure-les tots contents. A canvi d'una besada a la tia Joana i estar una estoneta amb ella (i amb na Petica, sempre present i sempre amb una pala de matar mosques a les mans) ens donava una moneda de duro a cada un. O devia esser en paper, el duro? No ho record: sé que anàvem a ca nostra i mon pare ens donava canvi per tal de poder anar a colcar.

En Miquel, tot el temps cotxets, tiro-pichón i com una ruleta que hi havia a plaça i on mai tocava res. Un any en Miquel l'observà durant molt de temps, després va pagar la seva tirada i, en haver tirat ràpidament, l'amo li cridà: "noooo, cap a l'esquerra!!!!!". Però ja havia tirat cap a la dreta, ben aposta, i després de donar voltes aquella trinxa de pell se va aturar allà on hi havia un rellotge. Un bon premi producte d'una bona observació d'un infant d'11 o 12 anys.

Jo colcava als "caballitos" i a les barques fins que un any, molt després, va venir el "balancé". Amb les amigues compràvem xufes i coco. I voltàvem i voltàvem com, anys després, voltàrem molt de temps per Plaça.

I la pluja, a un moment o l'altre, es feia sempre present per la Fira.

Encara existien els "censals" i mon pare els cobrava a la taula del despatx. Ell i mumare s'instal.laven a la camilla persianes obertes. El capvespre, aquella estada a la camilla era compartida amb don Francisco i donya Catalina "de correus", els grans amics. I, si venia qualcú més sempre era benvingut.

 I, abans de dinar, jo acompanyava mumare a Plaça a comprar torró, fort i fluix, sempre a la mateixa dona que record duia un gran davantal blanc amb uns volants

Dinàvem de tords amb col amb les butzetes cuinades amorosament i preparades damunt trossets de pa frit per na Joanaina . I supòs que de primer menjàvem arròs de brou. Després d'escurar na Joanaiana se n'anava a jugar a cartes, com quasi cada diumenge, a ca madò Aina, amb les veïnades.

L'arribada de les juguetes va esser ja més tard, quan les atraccions es posaven a ca les Monnares i a Plaça hi havia sols fireros i juguetes. I totes les drogueries -que també venien juguetes- omplien el carrer de bicicletes, pepes, cuinetes......

Cap comentari: