Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dissabte, 29 de setembre del 2007

Per sant Miquel, caragols

Per Sant Miquel féiem una caragolada. No déiem "si plou farem caragols": sempre plovia, per santmiquelada. A jo no m'agradaven gens, el que m'agradava era la bulla que suposava fer una caragolada. Crec recordar que a mon pare tampoc no li agradaven.
Dos dies abans ja hi havia trull per ca nostra.
Posaven dos ribells grossos a la pica del corral i allà feien nets els caragols. Per jo, petita encara, era tota una bulla veure aquells animalons com s'enfilaven pels braços de na Catalina però les baves me feien molt d'oi.
Ja gran, molts d'anys després, quan els caragols ja m'agradaven, a la casa estimada de la muntanya, era jo la que feia els caragols, si havia plogut i n'havia trobats. Me seguia agradant la bulla. I el primer any que els vaig fer nets jo tota sola me vaig prometre que mai de la vida no menjaria caragols segons on.
A Pollença per fer els caragols feim un brou de carn bastant fort. Feim coure els caragols a part i totsols, amb herbes i pebre coent (Després d'estar ben nets han de bullir devers dues hores). Després feim un sofregit amb negre (botifarra, varia....), camaiot (pernil) i costella de porc i si hi volem posar més carn, n'hi podem posar. Afegim el brou a aquest sofregit i els cragols ja cuits. Ho feim bullir tot junt i hi afegim un tassonet de llet i una cullerada o dues d'allioli. Per menjar-los,posam sopes dins cada plat i menjam primer el brou amb un parell de caragols i després, caragols fins que s'acabin.

6 comentaris:

  1. a mi mai m'han agradat es caragols!

    ara s'allioli és bonissim!

    ResponElimina
  2. Sort amb la teva bitàcola, Joana. Hi entraré per saber com et va tot.
    Una besada
    Virgínia

    ResponElimina
  3. Hola Joana!

    Benvinguda al món dels blogs, però vigila perquè el format dietari enganxa molt i sempre tens la sensació de que vas enrera, que et queda feina per fer, que vas contrarellotge i que incompleixes el "deure" d'escriure cada dia ;-)

    Vinga, ens llegim!

    ResponElimina
  4. Gràcies, Toni, però no m'he posat cap "deure":-)

    ResponElimina
  5. Un sorriso, Joana:-)
    Mira, jo sols vaig menjar aquestes cosetes horriblea quan vaig estar a catalunya:-)))) a ca de la tieta de borges blanques, que la pobre ja esta morteta i enterrada, bé, aig agadar moltíssimmmmm, pena que per aqui no he ha pas:-(.
    Escolta`m i quan és sant miquel??? Saps que passa, coneixo uns quants miquels, i sense na bea, acabo no sabem cap sant:-)

    ResponElimina
  6. Núria: Sant Miquel va esser dia 29 de setembre.

    ResponElimina