Follow by Email

dimarts, 25 de març de 2008

La casa buida

I, després de les vacances escolars, la casa queda buida.
Sempre és curt, el temps que compartim amb els fills.
I, durant les vacances, encara que no hi sigui sempre, sé que arribarà més prest o més tard.
Malgrat les improvitzacions de venir a dinar o no, sé que hi vendrà alguns dies.
Sé que és aprop encara que no el vegi en tot el dia.
Sé que és aquí quan es passa el capvespre al sofà i no em deixa veure per la tele el que jo vull.
El vaixell encara no ha partit i jo ja l'enyor.
Però sé que, a l'altra banda de la mar, està bé i és allà perquè és el que ha de fer.
Publica un comentari a l'entrada