Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dissabte, 9 d’agost del 2008

Nedada a Formentor



Avui hem passat el dia a Formentor.
El dematí, tapadot i poques ganes de nedar.
Però després de dinar i quan ja dubtàvem si partir o no ha sortit el sol i ha fet un capvespre meravellós. L'aigua, cristal·lina, verda, fresca, sana... Els pins, entortits pel vent i que quasi freguen l'aigua. No massa gent. Ideal.



I la carretera.........uix, la carretera és una meravella. El Colomer, senyorívol i omnipresent dins la mar blava i fonda. El frondós pinar tot el temps i la muntanya esquerpa d'Albercuix i l'Atalaia acaben de conformar el paisatge.
I veure "U moll" mentre ja baixes, allà com si fos un plat blanc que llueix aferrat a la mar, i les barques que es veuen i les que s'endevinen, ho acaba d'arrodonir: és fantàstic.



En fi, un dia complet i amb ganes de repetir-lo.

divendres, 8 d’agost del 2008

els melons "eriçons"

Ni un no n'hem pogut menjar enguany: han desaparegut del mapa mallorquí, sembla.
Aquells melons de tota la vida, de pell mig groga i mig verda, un poc clavellats i dolços fins arribar a aiguardenters, ja no si són.
N'hi ha uns parescuts (supòs que transgènics) que són bons, però no tant.
A més, el meló "eriçó" formava part de l'estiu mallorquí, de les anades a sopar devora la mar i de les anades amb barca, dels berenars dins un alzinar....
Jo no n'he trobats ni al mercat de Pollença ni al mercat de la Plaça de l'Olivar de Palma i m'han dit que ja no en cultiven.
Haurem de cantar un rèquiem pel meló "ericó".
Si algun mallorquí em llegeix i sap on en venen que ho digui: hi aniré correns.

diumenge, 3 d’agost del 2008

La Patrona

M'he passat mitja Patrona dins la piscina i així no he tengut gens de calor. I no era tota sola: tots hem estat en remull quasi continuament.

En Joan Mas va quedar en blanc quan cridava "Mare de Déu dels Àngels....!", aquesta és la notícia més important.

Hem estat, en Miquel i jo, a ca'n Miquel i n'Antònia amb na Joana i en Pep i na Maria i en Mateu (que ha après a tocar el corn!).
Ca n'Asprer era quasi ple.

I les festes, com cada any.
Verbena pels joves, tertúlia pels més grans, bon sopar, bon dinar, molt bona companyia i molt bon estar.
De matinada, els sons alegres de l'Alborada i ofici i cossiers i refresc a l'Ajuntament.
A les 5, ja, passacarrers amb molta d'alegria i trull dels que havien de fer de moros: aquest passacarrers de cada any cobra més força.
A les 6, Processó.
I a les 7 l'esclafit de festa més gran, a la Plaça de l'Almoina, amb els Moros i Cristians. L'olor de mesclat, suor i pólvora la visc cada any des que tenc record. I Déu fagi que poguem estar junts molts d'anys per la Patrona (i que vosaltres ho vegeu, clar)
Una gentada, una calorada, una bona Patrona.