L'egipci del meu carrer

Sé que nom perquè m'ho va dir, però és un nom tan extrany per a mi que no me'n recordo mai.
Ven quadrets als turistes just davall ca nostra, a la sortida del Museu de la Seu.
Fa anys que ve cada dia. Viu a fora vila, per Felanitx, i està casat i té una nina petita.
Na Conxa (90 anys), la veïnada, té un cotxe sempre aparcat i li deixa guardar els quadrets dins el maleter.
En l'hivern de ple no ve i sol anar a Egipte a veure la família un pic cada any.
És un veïnat més del nostre carrer.
A vegades m'ha duit rem o pomes.
L'altre dia me va regalar un papiro que havia duit d'Egipte i jo li vaig dir que li faria una coca. Ara és dins el forn.
Sol arribar passades les 9 i està tot lo dia. Els dissabtes i diumenges sol venir només el dematí i se posa davant l'entrada de la Seu perquè el Museu és tancat.
Ha triat un lloc fabulós: tots els turistes que visiten la Seu passen per la seva parada. I me va dir que així mateix venia quadrets, sobretot a russos i gent de països de l'est.
Li desitjo sort.