Vaig tenir la gran sort que n'Aina Moll era professora de francès a l'Institut Joan Alcover. La vaig tenir durant 3 cursos.
I, encara que paresqui un tòpic, era una gran Mestra.
Les seves classes eren amenes i ens ensenyava, no només la llengua francesa, sinó també cultura i civilització francesa.
Era molt honesta i recta.
I apreníem molt.
No només francès.
També, i sense adonar-nos-en aleshores, apreníem a esser nosaltres mateixes, com a persones i com a poble.
La seva figura alta i espigada i la cara simpàtica i riallera ens acompanyava tres pics per setmana durant tot el curs.
Tan recta era que jo, per exemple, no vaig passar mai del 6. Però, amb el francès que ella me va ensenyar, vaig poder fer classe -molts d'anys després- de francès, precisament, al Joan Alcover. Havia tret oposicions i me donaren a triar entre Formentera, Llengua, o el Joan Alcover, Francès. No ho vaig dubtar i em vaig llançar a l'aventura. Me va anar beníssim, la veritat.
N'Aina ens feia aprendrfe de memòria poemes dels millors poetes francesos. I encara els me sé!
Quan féiem PREU ens va proposar, a un grupet, de fer classes de Català d'1 a 2. Diguérem que sí entusiasmades.
Vaig aprendre molt, amb n'Aina Moll. I se mereix paraules més autoritzades que les meves.
Jo, aquí, només he volgut deixar-hi el meu record, sempre present, de la meva estimada Professora de Francès.
Aina, Gràcies per tot!
Entrades
És una persona que, sense haver-la tractat-- jo també admiro. En persona, només l'he vista una vegada que va venir al meu districte (Les Corts, a Barcelona) a fer una conferència sobre el sexisme en el llenguatge. Va ser molt interessant.
ResponEliminaMercè, creuràs que fins avui no he vist el teu comentari?
ResponEliminaYo no di clases con ella, claro, pero recuerdo aquellas clases de francés de nuestra infancia y adolescencia en las que la clase no solo era de lengua.
ResponEliminaBonito recuerdo el que le has dedicado.
Descanse en paz.