Xesca Ensenyat i "Ciutat de l'horabaixa"

Amb motiu d'aquestes Jornades vull tenir un record per na Xesca Ensenyat i la seva "Ciutat de l'horabaixa" (Palma, 1969), amb pròleg de Josep Maria Llompart


"Avui, amb els braços estesos damunt la ciutat de l'horabaixa"

Aquests són els primers versos del seu únic llibre de poemes.
No diré que és un llibre, quasi, col·lectiu. Però gairebé ho podria dir perquè na Xesca cada dia ens anava llegint els versos que havia escrit. I ho vivíem intensament.

N'Antònia Vilà li va fer les il·lustracions, precioses.

Na Carme Simó, en Llorenç Capellà, n'Antònia Vilà, jo i supòs que algú més que ara no recordo, esperàvem els versos amb impaciència.
Anàvem al Bar Bosch o al Bar Modern a passar-hi l'horabaixa.
I estimàvem molt aquella nostra Ciutat de l'horabaixa, ña deñs versos i la real.

I, casulaitats, vaig "apadrinar" la paraula "horabaixa" a "aPARAULA'm":

Apadrina una paraula i participa en l'acte homenatge de la catosfera a l'Any de la Paraula Viva per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
La crida inicial: http://vpamies.dites.cat/​2012/04/aparaulam.html

Avui, dia 9, es farà públic el llistat de paraules escollides.
M'agradaria que hi fos "horabaixa".