Les tempestes

Fa dos dies que fa tempesta a la nit.
De dia, un sol meravellós i, sense saber d'on, surten quatre trons i quatre llamps i un ruixat gros. Segurament és resultat de la calor.
Les tempestes em feien molta por i em posaven molt nerviosa. Encara em posen nerviosa. Però abans, no durant la tempesta. Ensum els llamps, per dir-ho d'alguna manera. I mir el temps d'on ve i he deixat d'anar a algun lloc, algun dia, per una tempesta.
Ara simplement, les observ.
Crec que la por em ve de petita, a Pollença. Allà les tempestes no passaven i duraven molt de temps. I aquella casa tan gran les feia, encara, més intenses.
Fa molt de temps i estant a Palma amb el meu home, va pegar un llamp al campanar de la Seu. El renou fou estrepitós i sec. Després hi han posat un para-llamps. Sempre recordaré aquell llamp.
Igual que una xispa que un dia va entrar pel grifó de la cuina de Pollença.
No puc anar al Puig quan anuncien tempestes.
Però des de ca nostra ara ja no em fan por.
Ruixades, tempestes, sol esplendorós. Simplement, és la primavera.