El Corpus a Pollença

Era sempre en dijous, clar.
El dematí anàvem a l'ofici i véiem ballar per primera vegada les Àguiles i Sant Joan Pelós.
En acabar, feien "les Taules": anaven a ballar davant moltes cases per demanar doblers. Era "el ball de les Taules".
El capvespre, tots els carrers endomassats i els portals guarnits amb pi o alzina o fulles de palmera i tots els cossiols defora, era la processó.
El ball magestuós s'acostava amb la seva música elegant i suau.

Les nines que feien d'Àguila les triaven les monges i havien d'esser de la mateixa estatura.

El 81 vaig fer el Pregó de la Patrona i, entre moltes altres coses, vaig dir:
"Mai no me varen triar per esser res: ni Àguila, ni Mare de Déu dels Àngels, ni Dona de Ca'n Salas, ni Reina a la processó de la Rosa...."
Hi havia una monja molt espabilada -sor Elvira- que va pensar: "I si les sortejàvem?" I d'aleshores ençà es sortegen.