Les meves Joana

Som -i han estat- moltes les Joana de la família.
La primera que em ve al cap és Joana Martorell, de Pollença, que es va casar amb el primer Asprer (Francesc) que, des de Sant Joan de les Abadesses, va venir a Mallorca molt a principis del XIX.
Enmig n'hi ha més però ara no les tenc a la memòria.

Vaig sentir parlar molt de la tia Joaneta Asprer, (tia-àvia de mon pare) que es va casar amb un militar aragonés (Miquel Yso) i que, ja vídua, va tornar a viure a Pollença, a Ca n'Asprer perquè era ca seva i per cuidar-se de les seves nebodes Joana i Coloma, que havien quedat orfes de mare molt petitones.

Joana d'Asprer, una d'aquelles dues nines, era la meva àvia paterna. I Joana Suau, la meva àvia materna.

Joana d'Asprer era casada amb Miquel Serra de Gayeta, de Sa Pobla.

Joana Suau era casada amb Ignasi Martí, Guàrdia Civil.
I perquè, en quedar vídua va anar a viure a Sóller amb el seu fill, també Ignasi (el meu padrí jove) i la seva dona, la tia Antònia Perelló, tots els néts li déiem "la padrina de Sóller". Allà va morir quan jo tenia 17 anys.I en tenc molts bons records. Era baixeta, prima, etxerevida, carinyosa... Va tenir 4 fills, un d'ells ma mare, Joana Martí Suau.

L'àvia Joana d' Asprer en va tenir dos: Gabriel i Francesc, mon pare. Va morir que jo tenia just 3 anys i la record molt bé asseguda a la seva butaca de vímet. Quan jo vaig néixer va tenir una ambòlia. I ja mai va estar bé.

Després vénc jo, Joana.

La meva cosina Joana Martí Perelló i la seva filla Joana Vanrell Martí.

I la meva estimada neboda, Joana Serra de Gayeta Llobera. Jo vaig esser na Joaneta, fins que va néixer ella: ara és ella na Joaneta:-)

Quan era petita i joveneta ma mare sempre per Sant Joan feia coca d'albercocs i gelat d'albercocs amb la bomba de gel.

Ara solem fer un dinar per cel·lebrar Sant Joan, però sense data fixa.

No és previsible que hi hagi més Joana a la família.

Molts d'anys, idò, a les meves Joana!