Cercar en aquest blog

Arxiu del blog

dimecres, 20 de juny del 2012

El xiclet bazooka


Amb aquesta entrada don per acabada aquesta petita "sèrie" de records de la meva primera infància







Et quedaven un parell de cèntims per a comprar caramels de colorins embolicats amb paper transparent a Ca N'Oreano i un bazooka de maduixa. T'agradava més el bazooka que no aquells altres xiclets grocs, vermells o verds, que eren rodons i grossos. Si hi ficaves una peça de deu i feies girar una maneta de ferro sortien d'una maquineta, que a la banda de dalt tenia una bolla molt grossa de vidre transparent. Miraves enlluernada la màquina i et posaves el bazooka a la boca amb gran delit.
El bazooka tenia tres parts com a tres rodes i anaves roegant cada tros per endolcir-te la boca. Tornaves embolicar el que encara et quedava, el guardaves a la butxaca, i observaves amb disgust que de cada vegada tornàs més petit. Feies bolles, qualcuna tan grossa, que rebentava i se t'aferrava al nas. Fregaves amb el dit per a llevar-te el xiclet de la pell i si arribaves a fer com una bolleta petitona que esclatava quasi com un coet petit, te l'aficaves a la boca fàcilment.

2 comentaris:

  1. Mira que me'ls mirav, però mai no vaig menjar un Bazoka!

    Molt bé que acàbis la sèrie de posts de la teva primera infància, però espero que comencis la sèrie de la segona!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Mira que no menjar mai un Bazooka! A escola, saps què féiem? l'aferràvem davall la taula i, en sortir, ens el tornàvem posar a la boca!
    Continuaré escrivint, clar que sí, però trobo que ja està bé d'aquests records.
    Gràcies pel comentari!

    ResponElimina